divendres, 30 de maig de 2008

LÍNIA D'ATENCIÓ A LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA

La línia d'atenció a les dones en situació de violència és un servei gratuït i confidencial, i atén les demandes relacionades amb situacions de violència contra les dones, sigui quina sigui la seva forma d'expressió.Aquesta línia d'atenció telefònica compta amb professionals, advocades, psicòlogues, etc. que atenen els casos de forma especialitzada, i que poden contactar amb serveis d'emergència si és necessari.

El telèfon 900 900 120 funciona tots els dies de l'any durant les 24hores del dia, i s'atenen:

- Peticions d'informació efectuades per dones que viuen situacions de violència.

- Peticions d'informació sobre els recursos existents a Catalunya en matèria d'assistència a la violència contra les dones.

- Sol·licituds d'assessorament sobre possibles actuacions a realitzar davant una situació de violència contra les dones, procedents de particulars i/o professionals.


Les persones que truquin al servei poden expressar-se en català, castellà, francès, anglès, àrab o rus. La línia 900 900 120 també ofereix servei a través de correu electrònic i de xat.

dijous, 22 de maig de 2008

TALLERS PER A DONES


El proper dia 29 de maig Som Dones organitza uns tallers per a dones gràcies a la col·laboració del Consell Comarcal.
Aquests tallers estan adreçats a totes les dones del poble, i es faran de 3 a 5 de la tarda al Centre Cultural Costa i Font i durant el mes de juny.
Seràn uns tallers molt amens ja que s'hi treballaran diferents temàtiques com pot ser: pintura sobre vidre, fang, paper maché, fer imans per a la nevera...etc
El títol del taller no pot ser més suggestiu: DONA ACTIVA LA TEVA CREATIVITAT!

dimecres, 21 de maig de 2008

EL PLE DEL PARLAMENT APROVA PER UNANIMITAT UNA RESOLUCIÓ SOBRE LA FIBROMIÀLGIA

El Ple ha aprovat aquest matí per unanimitat una resolució sobre l'atenció i el tractament de la fibromiàlgia i la síndrome de la fatiga crònica. L'acord recull les aspiracions de les associacions d'afectats per aquestes malalties, que han impulsat una iniciativa legislativa popular que ha aconseguit més de 130.000 signatures de suport.

La representant de la comissió promotora de la iniciativa, Àngels Martínez, n'ha defensat el contingut davant el Ple, però ha anunciat que la retiraven en benefici de la proposta de resolució sobre el mateix tema que han pactat i presentat tots els grups parlamentaris.

La proposta de resolució, que ha estat aprovada amb els vots dels 131 diputats presents a l'hemicicle, reconeix que la fibromiàlgia i la síndrome de fatiga crònica són malalties que afecten significativament la salut i la qualitat de vida de les persones que les pateixen i que tenen un gran impacte social i econòmic. A més, estableix que el sistema públic ha de respondre-hi amb un bon diagnòstic diferencial i un bon tractament per racionalitzar i millorar l'assistència de les persones afectades. Per aquest motiu, insta el Govern a posar en marxa diverses mesures.

Aquestes mesures pretenen optimitzar les actuacions que es fan amb relació a totes dues malalties tant a l'atenció primària com a les unitats hospitalàries especialitzades (UHE), les quals disposaran d'equips multidisciplinars de professionals.

Pel que fa al desplegament d'aquestes UHE, la proposta preveu que en el termini d'un any en funcionin quatre a la regió sanitària de Barcelona, una a les regions sanitàries de les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona, una a Lleida, l'Alt Pirineu i l'Aran, una a la regió sanitària de Girona i una altra a la Catalunya Central. Aquestes vuit unitats es complementaran a més amb tres d'especialitzades per assessorar els professionals.

Respecte a les llistes d'espera, la proposta estableix que els afectats per qualsevol de les dues malalties han d'accedir a les UHE en un termini no superior a noranta dies.

El text recull a més la importància de fer programes de formació continuada per als professionals que treballen totes dues afeccions.

Així mateix, la proposta reconeix el dret de les persones afectades a presentar informes emesos per les UHE per demanar la incapacitat laboral i les prestacions econòmiques corresponents.

Finalment, la proposta insta a crear un comitè de seguiment del circuit assistencial, amb la participació de la societat científica i les diverses organitzacions que representen els malalts.

Durant el debat de la proposta han intervingut els diputats Antoni Comín (PSC-CpC), Francesc Sancho (CiU), Uriel Bertran (ERC), Belén Pajares (PPC), Lluís Postigo (ICV-EUiA) i José Domingo (Grup Mixt). Totes les intervencions han estat aplaudides per un gran nombre d'afectats que eren al públic.

Aquesta informació ha estat treta de www.parlament-cat.net

dilluns, 19 de maig de 2008

SORTIDA A LA MATERNITAT D'ELNA

Informació definitiva de la sortida a la MATERNITAT D'ELNA
Sortida diumenge dia 15 de juny a les 7 del matí al pàrquing de la Carpa.
Farem una parada per esmorzar.
Visita de la Maternitat
Dinar al Restaurant del Mercat:
Entrant: Assortit de 4 entrants calents i 4 entrants freds
Plat: A triar entre paella o cuscús o pollastre al vi, pastes o bacallà a la catalana, arròs
Postres: Pastisseria (Braç de gitano a la xocolata, crema anglesa)
Vi del país negre o rosat i cafè inclosos
Visita del conjunt catedralici (catedral + claustre + sales d’història i d’arqueologia)
La catedral està reservada al culte el diumenge el matí. Aquesta entrada permet també visitar el Museu Terrús (a costat de la catedral). És un museu d’art modern dedicat al pintor d'Elna, Esteve Terrús, contemporani i amic d'en Matisse i dels pintors d’aquella època. També hi ha possibilitat amb l’entrada del claustre de triar una visita de la Vila d’Amunt (casc antic).

Per totes aquestes visites, disposarem d’un guia en català.

El preu de tot plegat seran 40€ (autocar/maternitat/dinar/visita conjunt catedralici)

Us podeu apuntar directament als Autocars Prat en hores d’oficina i fer efectiu l'import, o bé ens ho comuniqueu per e-mail o trucant a:

Pilar Roca - 93 880 00 40
Carme Muntada - 93 812 60 28
Maria Godayol - 93 880 07 36


Abans del 6 de juny

Us animem a venir-hi és una sortida molt interessant que ens permetrà conèixer aquesta ciutat del Rosselló i la Maternitat que va acollir a tantes mares exiliades de la guerra civil espanyola amb els seus fills.
LA SORTIDA ESTÀ OBERTA A TOTHOM!!!

dimecres, 14 de maig de 2008

MOR ALS 98 ANYS LA MARE DE L'HOLOCAUST

Dilluns dia 12, va morir Irena Sendler, la valent infermera catòlica polonesa que va salvar a 2500 nens jueus treient-los d'amagat del Gueto de Varsòvia durant la Segona Guerra Mundial. Irena tenia 98 anys i va morir en un hospital de Varsòvia.
Des de Som Dones ens sumem a les mostres de condol per aquesta DONA.

MÉS QUE HIMNES, XARXES de Mercè Cabanas

A la revista d'Omnium Cultural d'aquesta primavera hi trobem aquest article de la Mercè Cabanas.
Mèxic i, més concretament, el seu Distrito Federal, ha estat durant anys terra d’acollida de molts catalans. L’empremta continua sent ben viva: la petjada que van deixar els exiliats republicans té el seu relleu en les noves generacions de catalans que hi han anat a fer vida, negoci o postgraus... I és que, a l’altra banda de l’atlàntic, la presència catalana és forta, hi té arrels: Catalunya i Mèxic són dos països amics.

Cada dilluns a l’escola es canta l’himne mexicà, musicat per un fill de Sant Joan de les Abadesses, Jaume Nunó, qui l’any 1854 rebé l’encàrrec del president de torn. Al segle XIX les relacions mexicanocatalanes creixeren, molts hi triomfaren: eren els anomenats barcelonins dedicats sobretot al teixit. El món del gran comerç n’és ple, de cognoms catalans: Martí, Mundet, Bonafont.
D’altres s’hi afegiren el segle XX i un dels fills, Lorenzo Servitje Sendra, nascut el 1918, fundador de Bimbo, és considerat un dels “amos” del país.
Quan obres el diari fa il·lusió trobar el gentilici català en positiu. Lluny queden els anys de l’exili republicà, que tants intel·lectuals, professionals i treballadors aportà a Mèxic per la generosa acollida del president Lázaro Cárdenas.
O el 1954 quan s’hi escollí el president de la Generalitat, Josep Tarradellas. Eren presentats com “los que llegaron después”, segons afirmava Pere Calders en diàleg amb Joan Oliver. Hi anaven a sobreviure i enyorar-se, com retrata Jordi Soler (Veracruz, 1963) a L’última hora de l’últim dia.
Catalunya és una regió espanyola. Així la presenta el diari Reforma en ser la convidada d’honor del proper Festival Internacional Cervantino de Guanajuato. En vuit mesos l’única vegada que el català ha obert una de les seves pàgines era per tractar l’ignominiós “racista catalán”. En canvi del reconegut dramaturg català Ricard Salvat, que els mateixos dies feia la lliçó magistral del Festival de Zacatecas, res se’n diu. Però les samarretes del Barça són omnipresents.
Què passa? Els que porten mitja vida al DF et donen noms i més noms de prestigi. En l’art, les germanes Pecanins; en l’arquitectura, el director d’Arquine, Miquel Adrià; en edicions científiques, Ramon Reverté; en documental, el director del Festival del DF, Pau Montagud… i de reconegudíssims com Ramon Xirau, filòsof i poeta (Barcelona, 1924), el primer no nascut al país que va entrar al Colegio Nacional, o Roger Bartra Murià, (DF, 1942), antropòleg i sociòleg.
En política, el mexicà de més nivell que parla català deu ser l’ambaixador als EUA, Arturo Sarukhan Casamitjana. Queda pendent la representació més reconeguda en una metròpoli com el DF, la gastronòmica, tot i promotors com el xef Joan Bagur. I manca un eix vertebrador dels interessos socials, acadèmics, culturals o econòmics entre Catalunya i Mèxic.
Històricament ha complert amb escreix aquesta funció l’Orfeó Català, fundat el 1906, amb un bell edifici de propietat al centre des de 1973 i 400 famílies associades de forta arrel. Les altes d’ara, però, són més per aconseguir una beca de la Generalitat per cursar postgraus o doctorats als que fa més de dos anys que són socis de Casals a l’estranger o per estudiar català. Hi ha 130 alumnes i és el centre de l’exterior que més en presenta als exàmens del Ramon Llull.
Les universitats catalanes vetllen el potencial del DF, amb una àrea metropolitana de més de 20 milions d’habitants molt joves i un nivell de riquesa altíssim i desigual. La UOC hi té una activa seu al passeig de Reforma; la UPC hi farà
postgraus d’arquitectura, just quan la capital catalana és una de les sis ciutats escollides per emmirallar-se amb vista a fundar les ciutats del bicentenari a l’Estat de Mèxic. La UAB, amb el Centre d’Estudis Europeus, té convenis amb l’ITAM.
I Barcelona surt en les enquestes comparatives més que Madrid. Algunes amb resultats
tan increïbles com que pateix una contaminació superior a la del DF.
També hi ha grans empreses de serveis, amb Gas Natural al davant. I desenes d’enginyers catalans encapçalen empreses alemanyes, suïsses o franceses. Marques de consum, des de Tous –amb 15 punts de venda només a la capital–fins a La Piara, passant per Seat troben mercat.
Però en una ciutat que per a l’escriptora i directora de Fet a Mèxic, Lolita Bosch (Barcelona, 1970), “té fama de canviar tan de pressa que sempre t’hi trobes perdut”, falta una bona via per enfortir les relacions entre dos països que, tan diferents, històricament s’han atret tant.

dimecres, 7 de maig de 2008

DIUMENGE 15 DE JUNY!!! EXCURSIÓ A LA MATERNITAT D'ELNA

Guardeu-vos el dia 15 de juny, és un diumenge, desde Som Dones estem organitzant una sortida a la Maternitat d'Elna i tot l'entorn.
Serà una sortida amb autocar i oberta a tothom o sigui que hi podeu venir amb la família, marxarem d'hora al matí per poder aprofitar el dia.
Si hi esteu interessats podeu trucar a:
Pilar Roca 93 880 00 40
Carme Muntada 93 812 60 28
Maria Godayol 93 880 07 36

Més endavant us donarem detall de tota la sortida i el preu.

dimarts, 6 de maig de 2008

IRENA SENDLER. La mare dels nens de l’holocaust

Irena Sendler era una heroïna desconeguda fora de Polònia i molt poc reconeguda al seu país per alguns historiadors, ja que durant els anys de règim comunista havien esborrat la seva gesta dels llibres oficials d’història, i ella mai va explicar a ningú res de la seva vida durant aquests anys.
L’any 1999, la seva història es va començar a conèixer, gràcies a un grup d’alumnes d’un Institut de Kansas i al seu treball de final de curs sobre els “herois” de l’holocaust.
En la seva investigació varen aconseguir molt poques referències sobre Irena, només hi havia una dada sorprenent: havia salvat la vida de 2500 nens.
Quan Alemanya va envair el seu país al 1939, Irena era infermera al Departament de Benestar Social de Varsòvia, i era qui gestionava els menjadors comunitaris de la ciutat.
Al 1942 els nazis van fer el “gheto” de Varsòvia. Irena horroritzada per les condicions en què s’hi vivia es va unir al Consell per Ajuda als Jueus.
Va aconseguir identificacions de l’oficina sanitària, que una de les feines era la lluita contra les malalties contagioses. Com que els alemanys tenien por d’una possible epidèmia de tifus, deixaven que els polonesos controlessin el recinte.
Molt aviat es va posar en contacte amb les famílies i els va oferir de portar als seus fills fora del “gueto”… però no els podia donar garanties d’èxit.
Tenia que convèncer als pares que els donés els seus fills sense poder garantir res.
Alguns cops quan Irena o alguna de les seves noies anaven altre cop a visitar una família que no estava segura de entregar-los els fills per intentar convenç-se’ls, es trobaven que se’ls havien emportat a tots al camp d’extermini.

Va començar a treure’ls amb ambulància com a víctimes de tifus, però molt aviat va fer servir tot el que podia per amagar-los i treure’ls d’allà. Va aconseguir reclutar una persona de cada un dels deu centres del Departament de Benestar Social. Amb la seva ajuda va fer centenars de documents falsos amb firmes falsificades donant una identitat temporal als nens jueus.

Però no en tenia prou en mantenir aquests nens en vida, volia que algun dia poguessin recuperar com a mínim el seu veritable nom, la seva identitat, les seves històries personals, les seves famílies… amb aquest anhel va fer un arxiu on hi registrava els noms dels nens i les seves noves identitats, apuntava les dades en petits fragments de paper i els guardava dins de pots de conserva que desprès enterrava al jardí del seu veí. Allà va guardar sense que ningú mai ho sospités, el passat de 2500 nens... fins que els nazis van marxar. Però un dia els nazis van saber de les seves activitats... el 20 d’octubre de 1943, Irena Sendler va ser detinguda per les Gestapo i portada a la presó de Pawiak on va ser brutalment torturada.
Irena era l’única que sabia els noms i les adreces de les famílies que tenien als nens jueus; va suportar la tortura i no va dir mai ni qui eren els seus col•laboradors ni on eren els nens.
Li van trencar els peus i les cames a més d’altres maltractes físics. Però mai ningú no va aconseguir trencar la seva voluntat. Va ser condemnada a mort. Una sentència que no es va arribar a complir, perquè camí del lloc de l’execució el soldat que la portava la va deixar escapar. La resistència havia subornat al soldat perquè no volia que Irena
morís amb el secret de la localització dels nens.

Anys més tard, la seva historia va aparèixer en un diari acompanyada de fotos seves de l’època, varies persones la varen conèixer i la trucaven per a dir-li:
“Recordo la teva cara …soc uns d’aquest nens, et dec la meva vida, el meu futur i et vull veure...”

Avui és una dama de 98 anys que viu en un geriàtric del centre de Varsòvia, en una habitació on no hi falten mai ni rams de flors ni postals d’agraïment de tot el món.
Irena Sendler porta anys encadenada a una cadira de rodes, per culpa de les lesions que li van deixar les tortures de la Gestapo.
Ella no es considera cap heroïna:
"Podia haver fet més, i aquest plany em seguirà fins al dia de la meva mort."

“No es planten granes de menjar. Es planten granes de bondats.

Feu un cercle de bondats i aquestes us envoltaran i us faran creixer més i més”.
Irena Sendler

dilluns, 5 de maig de 2008

LA COMARCA D’OSONA JA COMPTA AMB AGENTS D'IGUALTAT

L’Ajuntament de Vic ha acollit la presentació del programa d’agents d’igualtat que promou la Diputació de Barcelona. Dins el marc d’aquest projecte hi ha 4 municipis de la comarca que compten amb agents d’igualtat: Vic, Manlleu, Roda de Ter i el Consorci de la Vall del Ges i Bisaura, representat aquest últim per Torelló. El programa té una durada de 3 anys; en què els 2 primers la Diputació assumeix tots els costos i el darrer va a càrrec del mateix Ajuntament.

A la presentació hi ha assistit la diputada d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, Imma Moraleda; la regidora de Dones, de Joves, de Salut i de Cooperació al Desenvolupament de l’Ajuntament de Vic, Gràcia Ferrer, la regidora de Serveis a la Ciutadania de l’Ajuntament de Manlleu, Rosa Collell, la regidora d’Acció Social, Igualtat i Ciutadania de Roda de Ter, Maria Martos i la regidora de Benestar Social i Salut Pública de Torelló, Àngels Casas.

Durant la presentació la diputada, Imma Moraleda, ha remarcat la importància d’aquest projecte, ja que suposa poder comptar amb recursos tècnics i humans que afavoreixen les polítiques d’igualtat. Moraleda també ha explicat les funcions de la figura d’agent d’igualtat: realitzar una diagnosi del seu entorn immediat per posteriorment poder fer un pla d’actuació. És en aquest últim punt on cada municipi ho materialitza a través dels formats que aquest cregui oportú: jornades, conferències, díptics, tallers, entre altres.

Per la seva banda, la regidora d’Igualtat i Ciutadania de Roda de Ter, Maria Martos, ha reivindicat el paper de les dones en el món polític. En aquesta línia, ha destacat que les dones també poden liderar altres regidories que no siguin sempre les d’igualtat, atenció als Joves, en resum atenció a les persones.

Des del punt de vista de Manlleu, la regidora de Serveis a la Ciutadania, Rosa Collell, ha explicat que “tenen el repte de dinamitzar el sector associatiu de les dones”, ja que sovint està més silenciat.

Des del consorci de la Vall del Ges i Bisaura i representat per la regidora de Benestar Social i Salut Pública de Torelló, Àngel Casas s’ha destacat la importància d’aquest nou programa que pot ajudar a molts municipis a portat a terme moltes accions.

Finalment, la regidora de Dones, de Joves, de Salut i de Cooperació al Desenvolupament, Gràcia Ferrer ha elevat la importància de la transversalitat que suposa aquest projecte, doncs els 4 municipis han començat a fer visites a altres zones on aquesta iniciativa ja s’està portant a terme amb l’objectiu de compartir experiències i inquietuds. D’altra banda, des de Vic, s’ha anunciat que en un futur pròxim es faran accions derivades d’aquesta iniciativa.



Veure web : VIA VILAWEB.

RUTA LITERÀRIA

SOM DONES comparteix un tastet de la Ruta Literària d'enguany. La preparem amb molta il·lusió perque és una oportunitat única: la protag...