diumenge, 11 de març de 2012

5a. MOSTRA DE CUINES DEL MÓN

Ahir i per 5è any consecutiu es va celebrar la Mostra de Cuines del Món, i com cada any va ser un exit de públic i de participants. En total hi van haver 14 països, i tothom va poder degustar els plats típics d'aquests països.

Des de Som Dones donem les gràcies a totes i a tots els que feu possible que un any més la festa hagi sortit rodona. Donem les gràcies a les persones que han participat i han tingut la feina de fer els plats del seu país: COLÒMBIA, FRANÇA, NEPAL, ROMANIA, MARROC, CATALUNYA, EUSKADI, ANDALUSIA, PERÚ, BOLÍVIA, ARGENTINA, POLÒNIA, íNDIA i al col·lectiu SAFAREIG DE DONES d'Osona juntament amb DONES PER LA PAU d'Osona, a totes i tots moltes gràcies. També fem extensible les gràcies al grup de teatre CANYA QUE NO ÉS CONYA, que amb el seva actuació farcida de bon humor ens va fer passar una molt bona estona.


Podeu trobar fotografies de la Mostra al bloc de Taradell:


Aquesta que hem posat n'és una.

Gràcies també als responsables del bloc pel reportatge.

I també podeu veure més fotos a la pàgina del Facebook d'en Toca Sons, resulta que també hi era i ens va passar desaparcebut enmig de la gentada, sort que es va comportar i no ens consta que amenacés a ningú perque li dones tastets de franc!!



Gràcies de nou a totes i a tots els que hi participeu i els que acudiu puntualment a aquesta festa que l'estem consolidant entre tots.



MOLTES GRÀCIES!!!!

divendres, 2 de març de 2012

8 de març DIA DE LA DONA

La instauració d'aquesta data com a Dia Internacional de la Dona és fruit d'un llarg procés. Sovint s'atribueix la celebració de la data a l'incendi ocorregut el 1908 en una fàbrica tèxtil de Nova York. En aquest haurien mort un centenar de treballadores que s'havien declarat en vaga i tancat dins la fàbrica.
La realitat, però, és més complexa. Els fets de Nova York serien tres i no un únic incendi: la vaga de treballadores del tèxtil de 1857, l'incendi de la fàbrica Cotton i el de la Triangle Shirtwaist Company el dia 25 de març de 1911. En aquest últim van morir 142 obreres (la majoria immigrants joves) que l'any anterior havien protagonitzat una vaga per demanar millores laborals de la fàbrica.
Les primeres celebracions del Dia de la Dona foren, per part de les socialistes nord-americanes el darrer diumenge de febrer de 1908. A Europa l'any 1910 en la 2na Conferència Internacional de Dones Socialistes, Clara Zetkin proposà l'establiment del Dia Internacional de la Dona per tal de promoure el sufragi femení, a més de la pau i la llibertat. Així doncs el 19 de febrer de 1911 les europees celebraren la diada.
El Dia Internacional de la Dona queda fixat en la data del 8 de març a partir de la sortida al carrer (en protesta per la manca d'aliments) de les dones russes el 8 de març de 1917.
El sentit de la diada respon a la lluita de les treballadores per tal d'obtenir millores laborals i socials. Al llarg del s.XX el Dia de la Dona s'utilitzà per reivindicar principalment el dret al vot femení.
Individualment i juntes les dones es van veure obligades a afrontar les amenaces de violència dirigides contra elles i, van estar disposades a deixar-se arrestar amb la finalitat d’aconseguir el seu dret al vot. Van fer falta 70 anys d’estira i arronsa polítics perquè les dones poguessin votar als Estats Units, finalment ho van aconseguir a l’any 1920, llavors vindrien països com la Gran Bretanya i Irlanda que al 1918 una llei al parlament va concedir el dret de vot a les dones majors de 30 anys. A Espanya i gràcies als esforços de la diputada Clara Campoamor no es va aconseguir fins al 1931, i a Itàlia fins el 1946.
El terme “sufragettes” avui dia és respectable, però inicialment tenia connotacions despectives i es feia servir per rebaixar la importància de les dones sufragistes. Des de les esglésies es denunciaven els seus esforços com a contraris a la voluntat de Déu. Quant marxaven pels carrers se les escopia i ridiculitzava i fins i tot algunes eren empresonades i colpejades.
És fàcil oblidar que els drets que avui disfrutem són, des del punt de vista històric, molt recents, i que va ser la unió de dones valentes que va fer possible que avui els tinguem: el dret a la propietat, el dret a conservar els diners fruit del propi treball, el dret a contraure matrimoni sense el consentiment del pare o d’un substitut d’aquest, el dret a rebre una educació, o la derogació de lleis com la que concedia al marit el dret a disciplinar a la seva dona servint-se d’una vara, sempre que aquesta no sobrepassés el gruix del seu polze.
Aquesta va ser la primera onada del feminisme.
La segona onada fou el mateix moviment feminista que va produir canvis socials, econòmics, personals i polítics i va definir nous drets. Va començar a mitjans dels anys 70. El moviment feminista va sorgir de les dones que van començar a parlar entre elles sobre les seves vides, i a veure que eren tractades com a inferiors als homes en les lleis i en el tracte del dia a dia. Cada vegada que una o més dones decidia reunir a algunes amigues, naixien espontàniament grups de dones que havien pres consciència de la seva situació. Les idees s’encomanen, i la idea de que la desigualtat i l’opressió eren símbols del patriarcat es va anar estenent i va arrelar ràpidament a la consciència col·lectiva de les dones. Les dones es van ajudar unes a les altres a prendre consciència del que era necessari canviar a la societat i a les seves realitats personals. Les dones havien descobert un paral·lelisme entre la desigualtat del poder que existia a les seves vides privades i la que caracteritzava l’esfera econòmica, social i política. Les relacions, els estereotips i les lleis van canviar com a resultat de tot això i, aquests canvis van començar a influir al món.
La tercera onada és el moviment de les dones per la PAU. Aquesta onada tot just ha començat i aquest serà un moviment pacifista de les dones, que ha començat a gestar-se en el reconeixement de que, només i únicament quant les dones, nenes i nens estiguin a recer de la violència, de les privacions i de l’abús, podrà acabar-se el cicle de la violència que engendra més violència i que, constitueix els fonaments del terrorisme i de la guerra. La compassió, l’espiritualitat, la preocupació maternal i el desig i la necessitat de pau són, combinats amb el feminisme, la força que pot salvar al món.
La presa de consciència promoguda pel moviment feminista respecte a l’ús i abús de poder en el patriarcat pot ajudar a entendre les causes i els efectes de la guerra. La psicologia de les relacions de desigualtat, en les que una persona exerceix el poder i pot perseguir, humiliar, violar, controlar o intimidar a una altre, sovint és possible aplicar-la als conflictes entre nacions. La guerra és, a gran escala, semblant al que per les nenes i els nens és la violència domèstica: una traumàtica tensió cíclica i crònica.
De la mateixa manera que la segona onada del feminisme va sortir de la primera, un tercer moviment de les dones en favor de la pau està naixent del moviment feminista.

RUTA LITERÀRIA

SOM DONES comparteix un tastet de la Ruta Literària d'enguany. La preparem amb molta il·lusió perque és una oportunitat única: la protag...