PROOU!! Violència de gènere

Aquest divendres dia 5 de desembre a les 8 del vespre hi ha la inauguració de l'exposició PROOU!! Violència de gènere, a les 8 del vespre al Centre Cultural Costa i Font.
Aquesta exposició s'ha organitzat conjuntament amb el col·lectiu Món Rodó, val a dir per a fer justicia, que són els que han tingut la feina.
L'exposició hi serà tot el mes de desembre. Des d'aquí us convidem a visitar-la.

MANDALA CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE A LA PLAÇA MAJOR DE VIC

El diumenge dia 30 de novembre hi va haver una acte contra la Violència de Gènere a la Plaça Major de Vic que va comptar amb diferents grups de dones de la comarca.
L'acte va començar a les 11 del matí i el va obrir la Marta Selva (presidenta de l'Institut Català de les Dones) i la Gràcia Ferrer (regidora de l'Ajuntament de Vic). Ens donaren la benvinguda, i van fer un petit parlament i mentre és començava el treball de confegir la mandala, la Teia Crosas ens va ensenyar dues danses per la pau que les varem ballar abans de fer la mandala i quant ja l'habiem acabat. A més hi havia xocolata calenta amb coca, tot i que feia un matí explèndit és va posar d'alló més bé.
Quant es va acabar la mandala i varem ballar l'última dansa, la Gràcia Ferrer va donar l'acte per acabat i ens va encoratjar a continuar lluitant contra la violència, perquè, va dir, és feina de tots i de totes.
Aquí us deixem una petita de mostra de la confecció de la mandala i de les danses.

25 DE NOVEMBRE DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

CANVI D'ÚLTIMA HORA!!!!!

Tenim un canvi d'última hora en la xerrada prevista per a demà.
La Montse Solerdelcoll no podrà venir perque està malalta i la xerrada la farà la Nausica Castelló de l'Associació Benestar i Desenvolupament, la Nausica és la responsable del Programa LARIS, un servei d'atenció, tractament i prevenió de la violència familiar.
Esperem tenir en un futur pròxim la presència de la Montse i li desitgem que es recuperi molt aviat.

TASTET DE SALSA

25 de novembre - DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

El proper dimarts dia 25 de novembre, és el DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE i des de Som Dones ens sumem als actes reivindicatius que es fan a tota la comarca amb una xerrada a càrrec de la Montse Solerdelcoll, que és una persona molt vinculada a aquesta problemàtica i que hi està treballant.
Us convidem a assistir-hi!!

REUNIÓ I XERRADA AQUEST DISSABTE A CAN COSTA

Aquest dissabte 25 d'octubre, a partir de les 5 de la tarda, tindrem la reunió mensual de Som Dones on us donarem a coneixer les properes activitats que portarem a terme, i tot seguit hi haurà una xerrada que ens la oferirà la Pilar Roca sobre LA COSMÈTICA AL LLARG DE LA HISTORIA, pot ser una tarda molt entretinguda i per aquest motiu us convidem a participar-hi.

ÀRAB PER A NENS I NENES

Des del 4 d'octubre a les aules de l'Escola Municipal l'Arpa de Taradell, estem fent un curs d'àrab gratuït per a nens i nenes.
La professora d'àrab és la Hanan, que està a l'associació des del primer dia. El curs durarà com un curs escolar normal i és fa els dissabtes.
Està obert a tots els nens i nenes a partir dels 6 anys que tinguin ganes d'aprendre aquesta llengua.

FES UN PLAT I VINE AL SOPAR DE DONES!!

El dia 19 de setembre a les 9 del vespre hi haurà un SOPAR DE DONES.

On? Al Centre Cultural Costa i Font.

Com funciona? Comprar un tiquet de 3€ que podràs trovar a:
Botiga Margarita Barfull al Passeig Sant Genís, 29
Botiga de la Clara Bosch "Cal Oliaire Vell" al carrer de la Vila, 32
i a les oficines del Centre Cultural Costa i Font
Podreu compra-los a partir del dia 14 de setembre.

Què cal portar? Cal fer i portar un plat (pot ser un 1r., un 2n. o postres).
No caldrà que porteu ni plats, ni gots, ni coberts, ni tovallons, d'això i de l'aigua, el vi i el cava ens en cuidem des de Som Dones.

Que volem? Compartir una bona estona tot degustant la varietat de plats.

I desprès? Posarem música i ballarem.

ANIMEU-VOS A VENIR I COMPARTIR AQUESTA VETLLADA

SOPAR DE DONES

Hola a totes, quant ja ha passat la Festa Major, quant ja la majoria de gent ha tornat de vacances, quant ja tot va tornant a la normalitat, des de SOM DONES volem retrobar-nos amb totes vosaltres i per això us demanem que us guardeu el divendres dia 19 de setembre al vespre perque estem organitzant un SOPAR DE DONES

Us anirem informan, de moment guarde-vos aquesta nit al calendari i començeu a pensar en un plat per portar.

XERRADES DE LA MERCÈ CABANAS

Dijous passat dia 3 de juliol, a la Biblioteca la Mercè Cabanas ens va passar el documental de TV3 "Ciudad Juarez. Crims sense resposta", el documental que va emetre TV3 l'any 2006 al programa "30 minuts". Aquest documental ens fa un resum de tot el que passava i encara passa en aquesta ciutat fronterera de Mèxic, de les desaparicions i morts de centenars de nenes/noies que hi ha cada any i de com es busquen caps de turc enlloc de fer-ho pagar a quí realment n'és culpable.
La Mercè ens va parlar de la situació de la dona a Mèxic, de com les condemnes són més altes per a qualsevol que robi que per a qualsevol que violi o maltracti una dona. També ens va dir que ara ja no es troben els cossos de les noies per tan no es parla d'assessinats sino de desaparicions.

Des de Som Dones vam demanar a la Mercè que quan vingues a Taradell ens fes una xerrada sobre les dones mortes a Ciudad Juarez i ella hi va estar d'acord, val a dir que va venir desinterassadament, per tan com que era tan recent el Premi que la Generalitat li havia donat a ella juntament amb Jordi Miras, Albert Ponsatí i la Lluïsa Tarrida per seu reportatge Comdemnats a traballar. Justícia alternativa, ens va semblar que seria una bona manera d'agraïr la seva participació projectan el reportatge.
No vam poder veure el reportatge tot senser per problemes tècnics però ho va suplir amb una molt bona explicació de com va anar la idea de fer aquest reportatge i de les incidències del mateix, a part d'explicar-nos, com funciona lo dels Treballs a la societat per a les persones que fan infraccions lleus. Abans quan algú feia alguna d'aquestes infraccions, i la persona infractora no tenia antecedents no s'acabava complint la setencia o nomès és pagava una multa, ara tothom té un judici i una sentència que ha de complir amb treballs a la societat.
La ventatge és que no distingeix ni classe social, ni color, ni sexe, és igual per a tothom.
Moltes gràcies Mercè!

XERRADES INTERESSANTS A LA BIBLIOTECA

Som Dones organitza els dos últims actes abans de les vacances d'estiu:
Aquest dijous dia 3 de juliol, a les 8 del vespre tindrà lloc a la Biblioteca una xerrada a càrrec de la Mercè Cabanas i Solà sobre: Dones a Mèxic. El cas de Ciudad Juarez. On també es passarà el documental emès per TV3 "Ciudad Juarez, crims sense resposta".
I dijous dia 10 de juliol, tambè a les 8 del vespre i a la Biblioteca és passarà el reportatge televisiu guardonat per la Generalitat de Catalunya amb el Premi al Civisme als Mitjans de Comunicació 2007: Comdemnats a traballar. Justícia alternativa, de Jordi Miras, Albert Ponsatí, Lluïsa Tarrida i la Mercè Cabanas. I tindrem, com no podria ser d'altre manera la presència de la Mercè Cabanas, que ha vingut des de Mèxic per estar uns dies de vacances amb la família i els amics.

EXCURSIÓ A ELNA

Ahir un grup de 37 persones + el xofer de l'autocar varem anar a Elna.
El dia es va aixecar una mica ennubolat. Varem sortir de Taradell a les 7 i 5 minuts (puntualitat taradellenca!!), eix i autopista amunt, parada obligatòria a l'àrea de l'Empordà a estirar les cames i sobretot a esmorzar, fer el cigarret, anar al lavabo i ruta cap a la frontera.
Comença la nostra reportera a fer les primeres fotografies.
El dia continuava força ennubolat, però la carretera estava despejada, travessem la frontera, i ens encarem a la sortida de Le Boulou (El Voló) i direcció a Argelers, carretera en obres però cap problema.
Teniem la visita a la Maternitat d'Elne a 2/4 d'11 del matí, ens havia d'esperar en Ricard, el guia que ens explicaria la història de la Maternitat.
És veu la Maternitat, de lluny un edifici magestuós, molt bonic.
Hi arribem a les 10 del matí, aparquem l'autocar en un camp que fan servir per aparcament al costat de l'edifici, ens ve el guarda i li diem que som el grup de som dones de Taradell i que tenim la visita amb en Ricard a 2/4 d'11, ens diu que encara és d'hora i que no ha arrivat, cap problema, ens esperem, ho aprofitem per fer-nos les primeres fotos, molts porten camara, d'altres no i n'hi ha que fins i tot la porten amb les piles a punt de fer figa. Arriva a 1/4 d'11, és jove i va per feina, el primer que cal destacar és l'escala doble de l'entrada, dues escales a banda i banda que convergeixen les dues en una terrassa rodona. Dins l'edifici de parets blanques i amb fotografies de l'Elisabeth Eidenbenz, dones amb els seus fills, vista dels camps de refugiats d'Argelers, nens desnutrits, nens amb cares de felicitat, mares amb els ulls tristos però amb un somriure, les infermeres que atenien la maternitat...a totes les sales hi havia les fotografies que corresponien al lloc, la sala on menjaven, on plegaven la roba i alletaven els seus fills, la sala dels bressols fets amb caixes de fruita i coberts amb llençols blanquissims, la sala de parts, l'habitació de les mares, l'habitació de l'Elisabeth amb una vista fantàstica del Canigó, anem pujant pisos i arribem a dalt és un espai reduit, com un hivernacle, és veu tota la plana. Realment una visita conmovedora.
Anem a Elna, donem una volteta i a la una anem a dinar al Restaurant del Mercat, i es diu així perque és on fan el mercat, un espai molt gran, varem menjar força bé.
A les 3 ens esperaven a la catedral per a fer la següent visita, ens va fer de guia en Joan Lluís Mas del Patrimoni per la catalanitat de l'ajuntament d'Elna, va ser una visita molt interessant de la catedral i el seu claustre que ell va amenitzar amb molt sentit de l'humor i fent-nos participar de la visita.
I per acabar la visita al Museu Terrús, pintor nascut a Elna i amic de Matisse, on varem poder gaudir d'unes obres explendides i d'un recull de pintures que anava del més pur estil realista al més abstracte.
Tot el dia va estar entre nuvols i petites ullades de sol, no feia calor, la temperatura va ser agradable durant tot el dia.
Sortiem d'Elna a les 6 de la tarda ja cap a casa, tornant ens va ploure i varem poguer veure per dos cops l'arc de Sant Martí, realment FANTASTIC!!
Arrivavem a Taradell a 2/4 de 9 amb ganes de repetir l'experiència.

LÍNIA D'ATENCIÓ A LES DONES EN SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA

La línia d'atenció a les dones en situació de violència és un servei gratuït i confidencial, i atén les demandes relacionades amb situacions de violència contra les dones, sigui quina sigui la seva forma d'expressió.Aquesta línia d'atenció telefònica compta amb professionals, advocades, psicòlogues, etc. que atenen els casos de forma especialitzada, i que poden contactar amb serveis d'emergència si és necessari.

El telèfon 900 900 120 funciona tots els dies de l'any durant les 24hores del dia, i s'atenen:

- Peticions d'informació efectuades per dones que viuen situacions de violència.

- Peticions d'informació sobre els recursos existents a Catalunya en matèria d'assistència a la violència contra les dones.

- Sol·licituds d'assessorament sobre possibles actuacions a realitzar davant una situació de violència contra les dones, procedents de particulars i/o professionals.

Les persones que truquin al servei poden expressar-se en català, castellà, francès, anglès, àrab o rus. La línia 900 900 120 també ofereix servei a través de correu electrònic i de xat.

TALLERS PER A DONES

El proper dia 29 de maig Som Dones organitza uns tallers per a dones gràcies a la col·laboració del Consell Comarcal.
Aquests tallers estan adreçats a totes les dones del poble, i es faran de 3 a 5 de la tarda al Centre Cultural Costa i Font i durant el mes de juny.
Seràn uns tallers molt amens ja que s'hi treballaran diferents temàtiques com pot ser: pintura sobre vidre, fang, paper maché, fer imans per a la nevera...etc
El títol del taller no pot ser més suggestiu: DONA ACTIVA LA TEVA CREATIVITAT!

EL PLE DEL PARLAMENT APROVA PER UNANIMITAT UNA RESOLUCIÓ SOBRE LA FIBROMIÀLGIA

El Ple ha aprovat aquest matí per unanimitat una resolució sobre l'atenció i el tractament de la fibromiàlgia i la síndrome de la fatiga crònica. L'acord recull les aspiracions de les associacions d'afectats per aquestes malalties, que han impulsat una iniciativa legislativa popular que ha aconseguit més de 130.000 signatures de suport.

La representant de la comissió promotora de la iniciativa, Àngels Martínez, n'ha defensat el contingut davant el Ple, però ha anunciat que la retiraven en benefici de la proposta de resolució sobre el mateix tema que han pactat i presentat tots els grups parlamentaris.

La proposta de resolució, que ha estat aprovada amb els vots dels 131 diputats presents a l'hemicicle, reconeix que la fibromiàlgia i la síndrome de fatiga crònica són malalties que afecten significativament la salut i la qualitat de vida de les persones que les pateixen i que tenen un gran impacte social i econòmic. A més, estableix que el sistema públic ha de respondre-hi amb un bon diagnòstic diferencial i un bon tractament per racionalitzar i millorar l'assistència de les persones afectades. Per aquest motiu, insta el Govern a posar en marxa diverses mesures.

Aquestes mesures pretenen optimitzar les actuacions que es fan amb relació a totes dues malalties tant a l'atenció primària com a les unitats hospitalàries especialitzades (UHE), les quals disposaran d'equips multidisciplinars de professionals.

Pel que fa al desplegament d'aquestes UHE, la proposta preveu que en el termini d'un any en funcionin quatre a la regió sanitària de Barcelona, una a les regions sanitàries de les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona, una a Lleida, l'Alt Pirineu i l'Aran, una a la regió sanitària de Girona i una altra a la Catalunya Central. Aquestes vuit unitats es complementaran a més amb tres d'especialitzades per assessorar els professionals.

Respecte a les llistes d'espera, la proposta estableix que els afectats per qualsevol de les dues malalties han d'accedir a les UHE en un termini no superior a noranta dies.

El text recull a més la importància de fer programes de formació continuada per als professionals que treballen totes dues afeccions.

Així mateix, la proposta reconeix el dret de les persones afectades a presentar informes emesos per les UHE per demanar la incapacitat laboral i les prestacions econòmiques corresponents.

Finalment, la proposta insta a crear un comitè de seguiment del circuit assistencial, amb la participació de la societat científica i les diverses organitzacions que representen els malalts.

Durant el debat de la proposta han intervingut els diputats Antoni Comín (PSC-CpC), Francesc Sancho (CiU), Uriel Bertran (ERC), Belén Pajares (PPC), Lluís Postigo (ICV-EUiA) i José Domingo (Grup Mixt). Totes les intervencions han estat aplaudides per un gran nombre d'afectats que eren al públic.

Aquesta informació ha estat treta de www.parlament-cat.net

SORTIDA A LA MATERNITAT D'ELNA

Informació definitiva de la sortida a la MATERNITAT D'ELNA
Sortida diumenge dia 15 de juny a les 7 del matí al pàrquing de la Carpa.
Farem una parada per esmorzar.
Visita de la Maternitat
Dinar al Restaurant del Mercat:
Entrant: Assortit de 4 entrants calents i 4 entrants freds
Plat: A triar entre paella o cuscús o pollastre al vi, pastes o bacallà a la catalana, arròs
Postres: Pastisseria (Braç de gitano a la xocolata, crema anglesa)
Vi del país negre o rosat i cafè inclosos
Visita del conjunt catedralici (catedral + claustre + sales d’història i d’arqueologia)
La catedral està reservada al culte el diumenge el matí. Aquesta entrada permet també visitar el Museu Terrús (a costat de la catedral). És un museu d’art modern dedicat al pintor d'Elna, Esteve Terrús, contemporani i amic d'en Matisse i dels pintors d’aquella època. També hi ha possibilitat amb l’entrada del claustre de triar una visita de la Vila d’Amunt (casc antic).

Per totes aquestes visites, disposarem d’un guia en català.

El preu de tot plegat seran 40€ (autocar/maternitat/dinar/visita conjunt catedralici)

Us podeu apuntar directament als Autocars Prat en hores d’oficina i fer efectiu l'import, o bé ens ho comuniqueu per e-mail o trucant a:

Pilar Roca - 93 880 00 40
Carme Muntada - 93 812 60 28
Maria Godayol - 93 880 07 36

Abans del 6 de juny

Us animem a venir-hi és una sortida molt interessant que ens permetrà conèixer aquesta ciutat del Rosselló i la Maternitat que va acollir a tantes mares exiliades de la guerra civil espanyola amb els seus fills.
LA SORTIDA ESTÀ OBERTA A TOTHOM!!!

MOR ALS 98 ANYS LA MARE DE L'HOLOCAUST

Dilluns dia 12, va morir Irena Sendler, la valent infermera catòlica polonesa que va salvar a 2500 nens jueus treient-los d'amagat del Gueto de Varsòvia durant la Segona Guerra Mundial. Irena tenia 98 anys i va morir en un hospital de Varsòvia.
Des de Som Dones ens sumem a les mostres de condol per aquesta DONA.

MÉS QUE HIMNES, XARXES de Mercè Cabanas

A la revista d'Omnium Cultural d'aquesta primavera hi trobem aquest article de la Mercè Cabanas.
Mèxic i, més concretament, el seu Distrito Federal, ha estat durant anys terra d’acollida de molts catalans. L’empremta continua sent ben viva: la petjada que van deixar els exiliats republicans té el seu relleu en les noves generacions de catalans que hi han anat a fer vida, negoci o postgraus... I és que, a l’altra banda de l’atlàntic, la presència catalana és forta, hi té arrels: Catalunya i Mèxic són dos països amics.

Cada dilluns a l’escola es canta l’himne mexicà, musicat per un fill de Sant Joan de les Abadesses, Jaume Nunó, qui l’any 1854 rebé l’encàrrec del president de torn. Al segle XIX les relacions mexicanocatalanes creixeren, molts hi triomfaren: eren els anomenats barcelonins dedicats sobretot al teixit. El món del gran comerç n’és ple, de cognoms catalans: Martí, Mundet, Bonafont.
D’altres s’hi afegiren el segle XX i un dels fills, Lorenzo Servitje Sendra, nascut el 1918, fundador de Bimbo, és considerat un dels “amos” del país.
Quan obres el diari fa il·lusió trobar el gentilici català en positiu. Lluny queden els anys de l’exili republicà, que tants intel·lectuals, professionals i treballadors aportà a Mèxic per la generosa acollida del president Lázaro Cárdenas.
O el 1954 quan s’hi escollí el president de la Generalitat, Josep Tarradellas. Eren presentats com “los que llegaron después”, segons afirmava Pere Calders en diàleg amb Joan Oliver. Hi anaven a sobreviure i enyorar-se, com retrata Jordi Soler (Veracruz, 1963) a L’última hora de l’últim dia.
Catalunya és una regió espanyola. Així la presenta el diari Reforma en ser la convidada d’honor del proper Festival Internacional Cervantino de Guanajuato. En vuit mesos l’única vegada que el català ha obert una de les seves pàgines era per tractar l’ignominiós “racista catalán”. En canvi del reconegut dramaturg català Ricard Salvat, que els mateixos dies feia la lliçó magistral del Festival de Zacatecas, res se’n diu. Però les samarretes del Barça són omnipresents.
Què passa? Els que porten mitja vida al DF et donen noms i més noms de prestigi. En l’art, les germanes Pecanins; en l’arquitectura, el director d’Arquine, Miquel Adrià; en edicions científiques, Ramon Reverté; en documental, el director del Festival del DF, Pau Montagud… i de reconegudíssims com Ramon Xirau, filòsof i poeta (Barcelona, 1924), el primer no nascut al país que va entrar al Colegio Nacional, o Roger Bartra Murià, (DF, 1942), antropòleg i sociòleg.
En política, el mexicà de més nivell que parla català deu ser l’ambaixador als EUA, Arturo Sarukhan Casamitjana. Queda pendent la representació més reconeguda en una metròpoli com el DF, la gastronòmica, tot i promotors com el xef Joan Bagur. I manca un eix vertebrador dels interessos socials, acadèmics, culturals o econòmics entre Catalunya i Mèxic.
Històricament ha complert amb escreix aquesta funció l’Orfeó Català, fundat el 1906, amb un bell edifici de propietat al centre des de 1973 i 400 famílies associades de forta arrel. Les altes d’ara, però, són més per aconseguir una beca de la Generalitat per cursar postgraus o doctorats als que fa més de dos anys que són socis de Casals a l’estranger o per estudiar català. Hi ha 130 alumnes i és el centre de l’exterior que més en presenta als exàmens del Ramon Llull.
Les universitats catalanes vetllen el potencial del DF, amb una àrea metropolitana de més de 20 milions d’habitants molt joves i un nivell de riquesa altíssim i desigual. La UOC hi té una activa seu al passeig de Reforma; la UPC hi farà
postgraus d’arquitectura, just quan la capital catalana és una de les sis ciutats escollides per emmirallar-se amb vista a fundar les ciutats del bicentenari a l’Estat de Mèxic. La UAB, amb el Centre d’Estudis Europeus, té convenis amb l’ITAM.
I Barcelona surt en les enquestes comparatives més que Madrid. Algunes amb resultats
tan increïbles com que pateix una contaminació superior a la del DF.
També hi ha grans empreses de serveis, amb Gas Natural al davant. I desenes d’enginyers catalans encapçalen empreses alemanyes, suïsses o franceses. Marques de consum, des de Tous –amb 15 punts de venda només a la capital–fins a La Piara, passant per Seat troben mercat.
Però en una ciutat que per a l’escriptora i directora de Fet a Mèxic, Lolita Bosch (Barcelona, 1970), “té fama de canviar tan de pressa que sempre t’hi trobes perdut”, falta una bona via per enfortir les relacions entre dos països que, tan diferents, històricament s’han atret tant.

DIUMENGE 15 DE JUNY!!! EXCURSIÓ A LA MATERNITAT D'ELNA

Guardeu-vos el dia 15 de juny, és un diumenge, desde Som Dones estem organitzant una sortida a la Maternitat d'Elna i tot l'entorn.
Serà una sortida amb autocar i oberta a tothom o sigui que hi podeu venir amb la família, marxarem d'hora al matí per poder aprofitar el dia.
Si hi esteu interessats podeu trucar a:
Pilar Roca 93 880 00 40
Carme Muntada 93 812 60 28
Maria Godayol 93 880 07 36
Més endavant us donarem detall de tota la sortida i el preu.

IRENA SENDLER. La mare dels nens de l’holocaust

Irena Sendler era una heroïna desconeguda fora de Polònia i molt poc reconeguda al seu país per alguns historiadors, ja que durant els anys de règim comunista havien esborrat la seva gesta dels llibres oficials d’història, i ella mai va explicar a ningú res de la seva vida durant aquests anys.
L’any 1999, la seva història es va començar a conèixer, gràcies a un grup d’alumnes d’un Institut de Kansas i al seu treball de final de curs sobre els “herois” de l’holocaust.
En la seva investigació varen aconseguir molt poques referències sobre Irena, només hi havia una dada sorprenent: havia salvat la vida de 2500 nens.
Quan Alemanya va envair el seu país al 1939, Irena era infermera al Departament de Benestar Social de Varsòvia, i era qui gestionava els menjadors comunitaris de la ciutat.
Al 1942 els nazis van fer el “gheto” de Varsòvia. Irena horroritzada per les condicions en què s’hi vivia es va unir al Consell per Ajuda als Jueus.
Va aconseguir identificacions de l’oficina sanitària, que una de les feines era la lluita contra les malalties contagioses. Com que els alemanys tenien por d’una possible epidèmia de tifus, deixaven que els polonesos controlessin el recinte.
Molt aviat es va posar en contacte amb les famílies i els va oferir de portar als seus fills fora del “gueto”… però no els podia donar garanties d’èxit.
Tenia que convèncer als pares que els donés els seus fills sense poder garantir res.
Alguns cops quan Irena o alguna de les seves noies anaven altre cop a visitar una família que no estava segura de entregar-los els fills per intentar convenç-se’ls, es trobaven que se’ls havien emportat a tots al camp d’extermini.

Va començar a treure’ls amb ambulància com a víctimes de tifus, però molt aviat va fer servir tot el que podia per amagar-los i treure’ls d’allà. Va aconseguir reclutar una persona de cada un dels deu centres del Departament de Benestar Social. Amb la seva ajuda va fer centenars de documents falsos amb firmes falsificades donant una identitat temporal als nens jueus.

Però no en tenia prou en mantenir aquests nens en vida, volia que algun dia poguessin recuperar com a mínim el seu veritable nom, la seva identitat, les seves històries personals, les seves famílies… amb aquest anhel va fer un arxiu on hi registrava els noms dels nens i les seves noves identitats, apuntava les dades en petits fragments de paper i els guardava dins de pots de conserva que desprès enterrava al jardí del seu veí. Allà va guardar sense que ningú mai ho sospités, el passat de 2500 nens... fins que els nazis van marxar. Però un dia els nazis van saber de les seves activitats... el 20 d’octubre de 1943, Irena Sendler va ser detinguda per les Gestapo i portada a la presó de Pawiak on va ser brutalment torturada.
Irena era l’única que sabia els noms i les adreces de les famílies que tenien als nens jueus; va suportar la tortura i no va dir mai ni qui eren els seus col•laboradors ni on eren els nens.
Li van trencar els peus i les cames a més d’altres maltractes físics. Però mai ningú no va aconseguir trencar la seva voluntat. Va ser condemnada a mort. Una sentència que no es va arribar a complir, perquè camí del lloc de l’execució el soldat que la portava la va deixar escapar. La resistència havia subornat al soldat perquè no volia que Irena
morís amb el secret de la localització dels nens.

Anys més tard, la seva historia va aparèixer en un diari acompanyada de fotos seves de l’època, varies persones la varen conèixer i la trucaven per a dir-li:
“Recordo la teva cara …soc uns d’aquest nens, et dec la meva vida, el meu futur i et vull veure...”

Avui és una dama de 98 anys que viu en un geriàtric del centre de Varsòvia, en una habitació on no hi falten mai ni rams de flors ni postals d’agraïment de tot el món.
Irena Sendler porta anys encadenada a una cadira de rodes, per culpa de les lesions que li van deixar les tortures de la Gestapo.
Ella no es considera cap heroïna:
"Podia haver fet més, i aquest plany em seguirà fins al dia de la meva mort."

“No es planten granes de menjar. Es planten granes de bondats.

Feu un cercle de bondats i aquestes us envoltaran i us faran creixer més i més”. Irena Sendler

LA COMARCA D’OSONA JA COMPTA AMB AGENTS D'IGUALTAT

L’Ajuntament de Vic ha acollit la presentació del programa d’agents d’igualtat que promou la Diputació de Barcelona. Dins el marc d’aquest projecte hi ha 4 municipis de la comarca que compten amb agents d’igualtat: Vic, Manlleu, Roda de Ter i el Consorci de la Vall del Ges i Bisaura, representat aquest últim per Torelló. El programa té una durada de 3 anys; en què els 2 primers la Diputació assumeix tots els costos i el darrer va a càrrec del mateix Ajuntament.

A la presentació hi ha assistit la diputada d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, Imma Moraleda; la regidora de Dones, de Joves, de Salut i de Cooperació al Desenvolupament de l’Ajuntament de Vic, Gràcia Ferrer, la regidora de Serveis a la Ciutadania de l’Ajuntament de Manlleu, Rosa Collell, la regidora d’Acció Social, Igualtat i Ciutadania de Roda de Ter, Maria Martos i la regidora de Benestar Social i Salut Pública de Torelló, Àngels Casas.

Durant la presentació la diputada, Imma Moraleda, ha remarcat la importància d’aquest projecte, ja que suposa poder comptar amb recursos tècnics i humans que afavoreixen les polítiques d’igualtat. Moraleda també ha explicat les funcions de la figura d’agent d’igualtat: realitzar una diagnosi del seu entorn immediat per posteriorment poder fer un pla d’actuació. És en aquest últim punt on cada municipi ho materialitza a través dels formats que aquest cregui oportú: jornades, conferències, díptics, tallers, entre altres.

Per la seva banda, la regidora d’Igualtat i Ciutadania de Roda de Ter, Maria Martos, ha reivindicat el paper de les dones en el món polític. En aquesta línia, ha destacat que les dones també poden liderar altres regidories que no siguin sempre les d’igualtat, atenció als Joves, en resum atenció a les persones.

Des del punt de vista de Manlleu, la regidora de Serveis a la Ciutadania, Rosa Collell, ha explicat que “tenen el repte de dinamitzar el sector associatiu de les dones”, ja que sovint està més silenciat.

Des del consorci de la Vall del Ges i Bisaura i representat per la regidora de Benestar Social i Salut Pública de Torelló, Àngel Casas s’ha destacat la importància d’aquest nou programa que pot ajudar a molts municipis a portat a terme moltes accions.

Finalment, la regidora de Dones, de Joves, de Salut i de Cooperació al Desenvolupament, Gràcia Ferrer ha elevat la importància de la transversalitat que suposa aquest projecte, doncs els 4 municipis han començat a fer visites a altres zones on aquesta iniciativa ja s’està portant a terme amb l’objectiu de compartir experiències i inquietuds. D’altra banda, des de Vic, s’ha anunciat que en un futur pròxim es faran accions derivades d’aquesta iniciativa.



Veure web : VIA VILAWEB.

HISTÒRIES DE DONES: ELISABETH EIDENBENZ - LA MATERNITAT D'ELNA

Elizabeth Eidenbenz va ser una infermera suïssa fundadora de la maternitat d’Elna, que entre 1939 i 1944 va aconseguir salvar aproximadament a uns 600 nens d’entre els refugiats republicans espanyols i jueus que fugien de la invasió nazi.

Al 1937 va viatjar a Madrid com a voluntària per ajudar a mares i nens durant la guerra civil espanyola. Desprès de la caiguda de la república, els exiliats es van haver de refugiar als camps francesos, en els que molts d’ells van morir per desnutrició, malalties i qualsevol altre tipus de misèria. Per tot això qualsevol dona embarassada estava condemnada a perdre al seu fill o, morir ella en el part. Per això l’Elizabeth va decidir convertir un palauet abandonat a Elna (molt aprop dels camps de refugiats) en una casa de maternitat.
Al principi es mantenia la maternitat gràcies a donacions voluntàries que arribaven d’Europa, però desprès del començament de la II Guerra Mundial, els fons van minvar y varen començar a arribar refugiats de França i de la resta d’Europa. Principalment eren dones jueves que fugien de l’ocupació nazi. Per això, la maternitat es va veure obligada a associar la maternitat amb la Creu Roja, i sotmetre’s a la política d’aquesta sobre neutralitat. Això li impedia a la maternitat acollir refugiats politics, sobretot jueus, per tot això es va decidir falsejar d’identitat de bona part d’ells amb la finalitat d’esquivar aquestes lleis. Foren molt fustigats per la Gestapo, que fins i tot la va detenir una vegada.
Van salvar aproximadament a 400 nens espanyols i 200 jueus procedents d’Europa.

La Generalitat premia un reportatge televisiu de la periodista taradellenca Mercè Cabanas

La Generalitat de Catalunya va atorgar la setmana pasada els Premis al Civisme als mitjans de Comunicació 2007 i en la modalitat de televisió el guardó ha estat per el reportatge televisiu “Condemnats a treballar” de Jordi Miras, Albert Ponsatí, Lluïsa Tarrida i la taradellenca Mercè Cabanas.

Els premis de Civisme guardonen els treballs o conjunts de produccions que hagin sobresortit pel seu tractament dels valors cívics i pel seu impacte social en l'àmbit de la comunicació.

El reportatge "Condemnats a treballar" exposa un repte actual de la Justícia. El treball en benefici de la comunitat per penes menors a través del testimoni de cinc persones que han complert Mesures Penals Alternatives (MPA) a Catalunya per haver comès delictes o faltes sense haver d’anar a la presó. Es tracta d'un document audiovisual inèdit a Catalunya perquè mai s’havia tractat a televisió en forma de reportatge malgrat que ha tingut molta presència informativa en els darrers mesos com a conseqüència de l’enduriment de la legislació penal i l’extensió dels Treballs en Benefici de la Comunitat (TBC).

La Mercè Cabanas està actualment vivint a Mèxic DF motiu pel qual no va poder ser present el passat dimarts al Palau de La Generalitat a recollir el premi de les mans de Jordi Ausàs, nou Conseller de Governació.


Des de SOM DONES ens volem afegir a les FELICITACIONS!
FELICITATS MERCÈ!!!

REUNIÓ DE SOM DONES

Aquest dissabte dia 26 tenim la propera reunió de SOM DONES, a les 5 de la tarda a la sala Lluïsos del Centre Cultural Costa i Font.
Us animem a venir-hi i a participar-hi ja que tenim moltes coses a parlar i a fer abans dels mesos de vacances.
Si tens una proposta vina i exposa-la, SOM DONES està oberta a totes ja ho sabeu.
Vinga dons us esperem demà a les 5 de la tarda.

FELIÇ DIADA DE SANT JORDI

Avui diada de Sant Jordi, us obsequiem amb aquesta rosa.
Us proposem que entreu aquí
http://www.gencat.cat/catalunya/santjordi/felicitacio/2008/index.html?id=9672685

El Parlament aprova la llei contra la violència masclista

El Ple ha aprovat aquest matí, per 132 vots a favor, la unanimitat dels presents, el Dictamen final de la llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista, aprovació que ha estat rebuda amb un aplaudiment dels presents a l'hemicicle.

Totes les esmenes presentades pels grups parlamentaris del PPC i del Grup Mixt han estat rebutjades, mentre que de les tretze esmenes de CiU se n'han transaccionat tres -les números 30, 71 i 73-, que han quedat incorporades al text final del Dictamen. Aquestes esmenes s'han aprovat per 118 vots a favor, 1 en contra i 3 abstencions.

El debat del Projecte ha començat amb la intervenció de la consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, que ha destacat que la iniciativa, que s'ha tramitat pel procediment d'urgència, sigui la primera d'aquesta índole que aprova la cambra. Posteriorment la diputada relatora, Anna Simó, ha intervingut per explicar els treballs de la Comissió i la Ponència durant el tràmit parlamentari del text legislatiu.

Durant el debat han intervingut per expressar el posicionament dels grups respecte a les esmenes reservades els diputats Antonio Robles (Grup Mixt); Montserrat Nebrera (PPC); Marta Llorens (CiU); Anna Simó (ERC); Mila Arcarons (PSC-CpC) i Mercè Civit (ICV-EUiA).

El Projecte parteix de la premissa que els drets de les dones són drets humans i que la violència masclista és una greu vulneració d'aquests drets i un impediment perquè les dones puguin assolir la plena ciutadania, l'autonomia i la llibertat. El text defineix les diferents classes de violència masclista i els àmbits en què es pot produir, i estableix els principis que han d'orientar les intervencions dels poders públics per eradicar aquesta violència de manera integral i transversal, i amb el compromís de garantir el tractament adequat i efectiu del dret de les dones a no ser discriminades i a viure amb autonomia i llibertat.

El Projecte recull, entre altres, el dret de les dones a accedir a l'assistència jurídica i a percebre la renda mínima d'inserció i els ajuts escolars tenint en compte exclusivament els seus ingressos i les seves rendes individuals, recull el dret d'accés a l'habitatge i d'ocupació per a les dones víctimes d'aquesta violència, i constitueix un fons de garantia de pensions i prestacions per cobrir l'impagament de pensions alimentàries i compensatòries, que operarà amb caràcter de bestreta.

Diferents col·lectius de dones han seguit el debat des de la tribuna del públic. Des de les llotges, ho han fet la presidenta de l'Observatori contra la Violència Domèstica del Consell General del Poder Judicial, Montserrat Comas; la presidenta de l'Institut Català de les Dones, Marta Selva; la delegada del Govern a Barcelona, Carme Sanmiguel, i les alcaldesses d'Esplugues, Pilar Díaz, de Mollerussa, Teresa Ginestà i de Rubí, Carme Garcia, entre altres.
(text i foto tret de la web del Parlament de Catalunya)

LES TRANSFORMACIÓNS DEL COS DE LA DONA EN L´ÀMBIT DE LA MODA I LA FOTOGRAFÍA

Divendres dia 18 d’abril a les 7 de la tarda al Museu Abelló de Mollet del Vallès:

Taula rodona dins l’exposició de la fotògrafa Judith Vizcarra L’ORGULL DE L’ABSÈNCIA.

LES TRANSFORMACIÓNS DEL COS DE LA DONA EN L´ÀMBIT DE LA MODA I LA FOTOGRAFÍA

Amb la participació d’ Elina Norandi (professora d’història de l’art l'Escola Superior d'Art i Disseny "Llotja" de Barcelona, i del màster d'Estudis de la dona de la Universitat de Barcelona) i Judith Vizcarra (fotògrafa).

Sota el títol L´orgull de l´absència la fotògrafa molletana Judith Vizcarra mostra la transformació del cos extern de la dona, imposada per les circumstàncies d´una malaltia, el càncer, i d´una intervenció, la mastectomia. Aquest canvi produeix també una mutilació íntima que nomès la dona pot entendre i copsar.

Aquest projecte artístic té per objectiu, mostrar la bellesa interior de les models a través de la fotografia. Neix d’una trobada entre la fotògrafa i Montserrat Rovira, afectada per una mastectomia. És un projecte que va creixent a mida que s’afegeixen més persones afectades per la mateixa malaltia, el que el converteix en un procés en curs.

Teatre-fòrum: “Qüestió de temps”, a Les Franqueses del Vallès

Enguany, amb motiu del Dia Internacional de les Dones, el 8 de març, a Les Franqueses del Vallès s'ha endegat una campanya de sensibilització sobre la conciliació de la vida laboral, familiar i personal.

Entenent que la divisió sexual del treball, que tradicionalment ha mantingut als homes com a protagonistes de l’àmbit públic i a les dones del privat, es troba al rerafons de les desigualtats socials entre dones i homes, aquesta campanya té per objectiu promoure el repartiment equitatiu de les tasques reproductives (de cura i de la llar), i informar de les novetats legislatives en matèria de drets laborals que incorpora la Llei per a la Igualtat efectiva entre dones i homes, aprovada al març del 2007, entre elles el permís de paternitat.

Dins de les activitats programades en aquesta campanya, presenten el teatre-fòrum, que sota el nom “Qüestió de temps”, pretén fer-nos reflexionar al voltant de la conciliació de la vida quotidiana i la laboral.
L’obra és a càrrec del grup de teatre social Creacció i tindrà lloc a Can Ganduxer (Av. De la Sagrera, 1, Corró d'Avall). Les Franqueses del Vallès, el proper 18 d’abril a les 6 de la tarda. Per tal de facilitar l’assistència i participació de mares i pares, es posa a la vostra disposició un servei gratuït de ludoteca al mateix centre.

Exposició: Dones, els camins de la llibertat

L’Institut Català de les Dones, en col·laboració amb el Museu d’Història de Catalunya, ha dut a terme l’exposició Dones, els camins de la llibertat. Aquesta exposició vol ser una aportació a la visibilització de l’aportació de les dones al llarg de la història.

La inauguració es durà a terme el proper 17 d’abril i estarà oberta fins al 20 de juliol.

CICLE LLETRA I MÚSICA - POESIA AMAZIC I CATALANA

Divendres 11 d'abril a les 11 de la nit a la Jazz Cava de Vic:
CICLE LLETRA I MÚSICA - POESIA AMAZIC I CATALANA (organitza IMAC Vic)
Formació: Najat El Hachmi, Anna Miralpeix, El Khalid Elmokhtari i Pilar Cabot.
Ens recitaran poesies en català i en amazic amb acompanyament musical.
Com recordareu des de Som Dones varem tenir el plaer de comptar amb la Najat El Hachmi en la taula rodona prèvia a la inauguració de l'exposició de fotografies de Dones del Marroc - Imatges en blanc i negre de la Fundació Josep Comaposada, la segona quinzena de setembre de l'any passat i per l'octubre, tambè de l'any passat, varem poguer gaudir de la poesia de la Pilar Cabot.

Exposició de fotografíes: DONES DEL MON

Del divendres dia 28 de Març i fins el 13 d'Abril, teniu l'oportunitat de poder visitar una magnífica exposició de fotografía que tal com diu el títol, son dones d'arreu del mon.
L'autora, es la Conxita Molist, una vigatana amb una sensibilitat especial per copsar en els rostres de les dones que ha pogut veure en els seus viatges arreu, la lluita diaria per sobreviure, la necesitat de l'aliment i la higiene en les seves formes més precàries.
L'objectiu de la càmara, és en realitat, l'ull de l'autora de les fotografíes. La Conxita ens ensenya les pells cremades per el sol o per el fred. Les mirades encuriosides, les rialles, les preocupacions, les penúries...les alegríes...
Una manera de viure i ( sobreviure en molts casos), tan diferent a la del nostre "primer mon".

No deixeu de veure.la si en teniu l'oportunitat, creieu que s'ho val.

Anada al Parlament

L'entrada anterior al nostre bloc, es la transcripció literal del correo electrónic enviat per la Maria.
La seva "aventura" amb la Pilar.....pensem.ho be abans de deixar.les anar soles per aquets mons de Deu!.
Quin perill totes dues!.....Peró ens les estimem molt oi que si ?.

CELEBRACIÓ DIA DE LA DONA AL PARLAMENT

Hola a totes, ahir la Pilar i jo vàrem anar al Parlament amb la invitació de dues persones que ens van fer arrivar.

La cosa no podia pas començar més malament, quan anem a pujar a l'autobús que ens havia de portar a Barcelona, jo me'n adono que m'he deixat la cartera amb la documentació, aixó és DNI, carnet de conduir o qualsevol document que pogues acreditar que jo era qui era, i evidenment sense un duro, vaig fer canvi de bolso, vaig pensar amb les ulleres (que no faltin) tan les de sol com les de poder-m'hi veure per llegir (la qual cosa no vaig necessitar), els mocadors de paper, el móbil, un boligraf, la invitació i l'agenda, però mira em vaig deixar el més important la cartera, i la màquina de fotografiar.

O sigui que ja veieu amb quines prespectives començavem el nostre viatge. Tot va anar molt be, nomès entelat per la ràbia que em feia a mi mateixa haver estat tan despistada, evidenment la Pilar va còrrer amb els gastos (gràcies Pilar). Varem arribar molt bé d'hora al carrer Casp, vàrem anar cap a plaça Urquinaona, Sant Pere avall i fem cap a l'Arc de Triomf i cap al Parc de la Ciutadella i només pensant com ho fare, entraré, no entraré, els diré que l'he perdut, que me l'han robat....uf quins nervis.

Arrivem ens fan esperar fins que siguin 2/4 de 7, falten 5 minuts, i en aquells moments, la Pilar que em diu: saps fer comèdia? i jo:què? per què? i ella tu com si res treus l'invitació i quan ens demanin els DNI fas com si l'agafessis del bolso i comences: ostres no tinc la cartera, l'he perdut, be que la duia...etc. + nervis, arriva l'Amparo Moreno: mira ja sabem qui farà el monòleg! el veuré jo? o hauré d'anar a passejar al Parc de la Ciutadella....

Son 2/4 de 7 ens diuen ja poden passar, ens fan deixar els bolsos a l'escaner, els recollim, i ens fan passar a la sala a l'esquerra del vestibul on es farà la representació, som unes 25 persones, van arrivan en compta gotes, les dues files de devant reservades a les senyores diputades, va arrivant gent, ens demanaran la documentació i la invitació? dons no, no ens demanen res de res, ja erem dins.

Comencen a arrivar les diputades: Anna Simó, Pilar Pifarré, Mila Arcarons, Conxa Prados, la Caterina Mieres, Lídia Santos, l'escriptora i diputada per ERC M. Mercè Roca, la Mercè Civit i la ex-diputada i consellera per CiU Carme Laura Gil que s'asseu just al nostre devant i nosaltres sense màquina de fotos...

Surt el President del Parlament el sr. Benach i ens llegeix una mica d'escrit per justificar la invitació, llegeix i marxa, ni es va quedar.

Comença el monóleg, i no és l'Amparo Moreno, ella estava a la segona fila en un seient reservat, l'actriu és una noia que ens fa passar una hora i quart molt bé fent el papers ella sola i cantant, va valer molt la pena.

I el Parlament que no el veurem? dons no, ens donen una copeta de cava i uns canapès (boníssims!) i cap a buscar el tren a l'Arc del Triomf, arribem a casa a les 11.

Aixó és a grans trets la peripècia d'ahir. N'hi podiem anar 2, 4, 6 o 10 no ens van demanar res! aixó sí el Parlament, a part del vestibul, la sala on es feia la representació i els lavabos no vàrem veura res més, continua quedant-nos pendent.

Una abraçada a totes!!.

TASTET DE PLATS

Bon profit!.