diumenge, 23 d’octubre de 2022

LES TREBALLADORES DEL TÈXTIL A TARADELL

A principis d'aquest any, i en la reunió que periòdicament tenim amb la regidora d'Igualtat de l'ajuntament de Taradell, la Núria Arau, la tècnica d'Igualtat de la Mancomunitat La Plana, la Beth Pol i dues membres de Som Dones, l'Esther Solans i la Maria Godayol, va sorgir la idea de fer un Homenatge a totes les treballadores de les fàbriques del tèxtil de Taradell, això volia dir de les fàbriques de El Vapor, actualment ja no és fàbrica tèxtil, El Tint, actualment totalment abandonada a la seva sort des de que va caure en mans d'especuladors, Canal i Autonell, actualment desapareguda, Cal Iglesias, actualment desapareguda i Can Costa, actualment convertida en el Centre Cultural.

La idea era fer un homenatge el 8 de març, Dia Internacional de les Dones i una exposició del Museu Industrial del Ter: Puces, Xinxes i Fabricantes. Les treballadores del tèxtil al Ter. Però una cosa porta a l'altre i el que en un bon principi només era pel 8 de març es va convertir en un projecte que no sabem quan acabarà.

Foto de les dones homenatjades el 5 de març del 2022

No van ser només les que surten a la foto, elles representaven totes les dones que a finals del segle XIX van compaginar les feines del camp amb una feina més segura i que pogués portar més estabilitat a l’economia familiar.
Representaven a la mare, la iaia, la tieta, l’amiga, la germana... a totes les que ens han precedit, les que ja no hi son i a totes les que aquell dia no van poder acompanyar-nos.
Desprès del 8 de març, vam incorporar a l'organització a la Biblioteca de Taradell, al Grup de Recerca Local i a l'Arxiu Fotogràfic de Taradell. Hem fet crides a la població perquè ens facin arribar fotos de les fàbriques, de la gent que hi treballava, sobretot de les dones i anem recollint tot el material que ens porten. Tornem a recordar: si teniu fotos, material o qualsevol cosa que sigui o tingui relació amb les fàbriques tèxtils de Taradell ho podeu portar a l'Arxiu Fotogràfic de Taradell a Can Costa, està obert a l'horari de la Biblioteca.

Hem fet tallers de fotografia històrica aquest estiu i en tenim programats dos més. Els propers seran el dimecres 9 de novembre i el divendres 25 de novembre de 10 a 12h a can Costa.

Volem fer els camins que feien les dones de les poblacions veïnes com poden ser Santa Eugènia de Berga, Seva o Vilalleons. Actualment ja no queden dones que haguessin fet aquest camins i ens basem amb els records de la gent. Volem saber en què es trobaven, què sentien, com gestionaven la feina de la fàbrica i la feina de casa, sabem que no sempre era fàcil.

Per aquest motiu i amb l'assessorament del col·lectiu Deriva Mussol estem treballant amb unes caminades per recuperar aquests camins.

La primera d'aquestes caminades es va fer el dissabte 22 d'octubre. Gràcies al guiatge del CET i d'en Josep Roma de Santa Eugènia de Berga vam fer el possible camí que feien les dones de Santa Eugènia de Berga per venir a Taradell:


Sortida des de Santa Eugènia de Berga a les 9 del matí.

Des dels Horts del Rector, s'explica a la cinquantena de persones participants que no serà una caminada normal, que quan caminem hem de tenir present que aquest camí el feien les dones que anaven a treballar i que les del torn del matí possiblement el fessin a les 4 de la matinada. 

Vista de Vic des del Camí de Taradell

Llagostera de Baix. Camí de Taradell.

Parada compartint records.

Molt a prop del Polígon Industrial El Vivet de Taradell

El Tint, en estat deplorable. Lloc on fa molts anys estava ple de vida i de soroll de telers.

Foto de família a les escales de la fàbrica de Can Costa, ara reconvertida en Centre Cultural.

De cara al 25 de novembre, Dia Internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones, farem la 2a. part de l'exposició del Museu Industrial del Ter: Puces, Xinxes i Fabricantes. Les treballadores del tèxtil al Ter. Camins de dones i la dona a casa; des de sempre i fins quan?

També abans de la inauguració d'aquesta exposició el 24 de novembre, a les 7 de la tarda a la Biblioteca de Taradell hi haurà l'Audiovisual i col·loqui: CAMINS DE DONES. LA VIOLÈNCIA DE CAMÍ CAP A LA FÀBRICA a càrrec de la Judit Caballeria Casals i la Marina Cirera Gaja del Museu Industrial del Ter.

Volem acabar aquest projecte amb una exposició sobre LES TREBALLADORES DEL TÈXTIL A TARADELL, no sabem quan la farem, ara estem fent un camí de descoberta.

Des de sempre, les dones hem tingut com a activitat fonamental la dedicació a la llar i a la família, i la societat tradicional ha maldat per tenir-nos relegades a l’àmbit domèstic i a tenir cura dels fills i de la gent gran.

Com que l’ideal de dona era el d’esposa i mare abnegada, poques vegades s’ha volgut reconèixer que, sovint, la realitat era una altra. Moltes dones, per necessitat primer i més tard per la voluntat d’independència econòmica, hem treballat fora de casa. Així, quan encara ara els mitjans de comunicació parlen de la «recent incorporació» de la dona al mercat laboral, utilitzen un tòpic que contribueix a ignorar la llarga història de les dones en el món del treball.

El tèxtil és el sector que, tradicionalment, ha acollit més mà d’obra femenina. Malgrat tot i durant dècades, les dones han quedat relegades a les tasques més poc qualificades, seguint la trajectòria d’un treball que des de temps antics havia estat manual i domèstic. Ni tan sols la introducció dels telers mecànics a mitjan segle XIX, va permetre que accedissin a tasques qualificades. Així doncs, concentrades en les feines del tèxtil, sistemàticament les dones cobraven menys que els homes i fins i tot les teixidores expertes continuaven discriminades.

Les dones sovint marginades, han tingut un pes important dins el teixit productiu del país, i no es pot explicar la història industrial sense elles. En el fons han estat una gran «majoria invisible» que calia reivindicar.

Amb aquest reconeixement volem donar importància al passat tèxtil de Taradell i a la mà d’obra femenina sovint silenciada i que no obstant va tenir un paper cabdal en la industrialització del poble i de Catalunya.

Us convidem a acompanyar-nos en aquest camí......

dissabte, 29 de gener de 2022

CONCENTRACIÓ CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

Com ja vam dir fa uns mesos, cada últim dissabte de mes fem la concentració contra la violència masclista, a les 12 del migdia i al davant de l'ajuntament.

Avui 29 de gener, ens hem tornat a concentrar i hem llegit els noms de les 6 dones assassinades aquest mes de gener, només portem 29 dies de l'any 2022 i ja en portem 6 de dones mortes, i també hem llegit alguns fragments d'un article de la Marta Roqueta del 10 d'octubre de l'any passat, en acabr hem fet 1 minut de silenci.


04/01/2022. Dácil, cognoms no coneguts, 62 anys. Guaza (Arona), Santa Cruz de Tenerife.
08/01/2022. Sara Pina Yeregui, 38 anys. Tudela, Navarra.
20/01/2022. Yana Rose, 40 anys. Sotogrande, Cádiz
.
23/01/2022. María Sanz. 76 anys. El Grao de Castellón, Castellón.
25/01/2022. Mónica Marcos Piñeiro, cognoms no coneguts. 50 anys. Fuentes de Cesna, Granada.
25/01/2022. Nom i cognoms no coneguts. 63 anys. Malagón, Ciudad Real.

Són les vícitmes dels 6 feminicidis que s’han produït a l’estat espanyol des de l’inici de 2022. N’hi va haver dues més entre l'última concentració de desembre i l’1 de gener.
Les recordem, les visibilitzem. Denunciem, condemnem i estem determinades a combatre totes les formes de violència vers les dones.

Recollim fragments d’un artícle de Marta Roqueta, «Brico Heroes: la llibertat d’expressió com a arma», del 10 d’octubre de 2021, a El Temps.

L’humor no és un ens, sinó una eina, i institucions, col·lectius i particulars de tota mena l’empren per difondre imaginaris que discriminen, o reivindiquen, determinades comunitats. Aquí em teniu, havent d’explicar per què censurar gags masclistes no és equivalent a afusellar la redacció de Charlie Hebdo; que censurar certs discursos dels privilegiats serveix per protegir la llibertat d’expressió dels subalterns.
Ridiculitzar una dona i una menor fantasiejant amb menjar penis a canvi de diners és masclista. Com diu l’humorista Charlie Pee, menjar polles no en té res, de denigrant. Si un home ho considera així és perquè el sexe s’ha fet servir per humiliar les dones. Qualsevol dona que visqui a la Terra sap que si haguéssim
d’identificar algun grup ètnic o social d’hòmens per la seva afició a vexar sexualment dones no en descartaríem cap.
Que els homes ataquin altres homes utilitzant dones és un recurs masclista habitual. Ho veiem en l’ús de les violacions com a arma de guerra, en els insults que l’afició masculina rival dedica a futbolistes (“Shakira és una puta”) i en el segrest/assassinat/violació de la dona de l’heroi per part del dolent de torn a moltes pel·lícules.
No hi ha res més normalitzat socialment que el masclisme i la descàrrega de les frustracions dels homes en els cossos de les dones.

El masclisme és una ideologia d’odi. El masclisme és el que fa que, a Catalunya, al 2019 el Ministeri de l’Interior espanyol registrés dues violacions cada tres dies. Amb tota probabilitat, la xifra és més alta perquè les agressions sexuals es denuncien poc. L’informe Safer Cities for Girls recull que el 78% de joves entre 15 i 25 anys han patit assetjament pels carrers de Barcelona, Madrid i Sevilla. En nou de cada deu dels casos, els testimonis no van fer res per evitar-ho. La violació, l’assetjament i altres formes de violència masclista coarten la llibertat d’expressió i de moviments de les dones, perquè la inseguretat les fa adoptar mesures defensives.
Censurar un gag que banalitza la violència sexual, no és totalitari, perquè totalitària és la societat que permet que aquesta violència sigui endèmica simplement perquè li serveix per controlar la meitat de la població.
Els discursos d’odi es combaten, i això passa per no banalitzar-los. Fer brometes sobre violència sexual és una forma de legitimar-ne l’exercici, i que les dones, sobretot si hem patit assetjament o agressions, ho haguem de veure, és una tortura. Això que diré ara pot ferir moltes sensibilitats, sobretot de senyors, però la llibertat d’expressió no és intrínsecament bona, ni la censura és intrínsecament dolenta. Si ho percebem així és perquè partim d’un pensament occidental que classifica el món en binarismes, en blancs i negres, i ens diu que el blanc és bo i el negre, dolent. Literalment, si pensem en el racisme. El que marca la idoneïtat de la llibertat i la censura és el context. No és el mateix que un jutge segresti la portada de El Jueves que pinta la monarquia com a paràsits que només es reprodueixen, que censurar un gag en què s’ataca una dona per ser dona. El primer s’enfronta a una jerarquia de classe, l’altre reforça una jerarquia de gènere.

Si he fet èmfasi en la violència sexual com a atemptat contra la llibertat d’expressió de les dones és perquè, en els debats sobre llibertat d’expressió, aquesta es confon intencionadament amb el privilegi dels homes blancs -i persones que combreguen amb la subjectivitat masculina blanca- de seguir dient el que volen de tothom, que tothom actuï en funció del que ells diuen i que ningú els critiqui per això.
En una època de reacció autoritària contra els drets de les dones i persones LGTBI, Catalunya Ràdio programa el Dones i dies els diumenges a la mitjanit, i s’ha carregat l’únic programa que tractava específicament qüestions LGTBI, el Ja m’entens. TV3 segueix comptant com a tertulià amb Sergi Sol, un paio que va insultar en antena a la periodista Pilar Carracelas. El programa estrella de la cadena, Crims, ens ha regalat dues temporades de banalització de la violència sexual i quatre capítols on hem pogut saber la talla de sostenidors de la Rosa Peral però pràcticament res d’una comissaria de la Guàrdia Urbana on hi ha hagut pornovenjances, pallisses a manters i morts de detinguts en estranyes circumstàncies, per dir-ho suaument i evitar querelles.
Més enllà de no emetre allò injustificable, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals hauria d’adoptar, per ser una televisió pública que garanteixi la pluralitat d’una societat occidental del segle XXI, mesures que implicarien introduir la perspectiva de gènere a tots els seus programes.

I bé, això seria tot. Si a algú li ha emprenyat el meu to, que es foti. No tinc cap mena de dubte que les dones del futur, si és que mai em llegeixen, em compadiran, de la mateixa manera que jo compadeixo Maria Aurèlia Capmany quan va haver d’escriure el totxo de La dona a Catalunya per ensenyar als coetanis que el masclisme existia, en lloc d’escriure altres coses. Frenar el doll d’imaginació de les dones perquè ens hem d’aturar a recollir el llençol que perdem a cada bugada. Això sí que és censura de la dolenta.


La propera CONCENTRACIÓ CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA serà el 26 de febrer a les 12 del migdia, davant l'ajuntament de Taradell.


TRENQUEM EL SILENCI!!

LES TREBALLADORES DEL TÈXTIL A TARADELL

A principis d'aquest any, i en la reunió que periòdicament tenim amb la regidora d'Igualtat de l'ajuntament de Taradell, la Núr...