dissabte, 29 de gener de 2022

CONCENTRACIÓ CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

Com ja vam dir fa uns mesos, cada últim dissabte de mes fem la concentració contra la violència masclista, a les 12 del migdia i al davant de l'ajuntament.

Avui 29 de gener, ens hem tornat a concentrar i hem llegit els noms de les 6 dones assassinades aquest mes de gener, només portem 29 dies de l'any 2022 i ja en portem 6 de dones mortes, i també hem llegit alguns fragments d'un article de la Marta Roqueta del 10 d'octubre de l'any passat, en acabr hem fet 1 minut de silenci.


04/01/2022. Dácil, cognoms no coneguts, 62 anys. Guaza (Arona), Santa Cruz de Tenerife.
08/01/2022. Sara Pina Yeregui, 38 anys. Tudela, Navarra.
20/01/2022. Yana Rose, 40 anys. Sotogrande, Cádiz
.
23/01/2022. María Sanz. 76 anys. El Grao de Castellón, Castellón.
25/01/2022. Mónica Marcos Piñeiro, cognoms no coneguts. 50 anys. Fuentes de Cesna, Granada.
25/01/2022. Nom i cognoms no coneguts. 63 anys. Malagón, Ciudad Real.

Són les vícitmes dels 6 feminicidis que s’han produït a l’estat espanyol des de l’inici de 2022. N’hi va haver dues més entre l'última concentració de desembre i l’1 de gener.
Les recordem, les visibilitzem. Denunciem, condemnem i estem determinades a combatre totes les formes de violència vers les dones.

Recollim fragments d’un artícle de Marta Roqueta, «Brico Heroes: la llibertat d’expressió com a arma», del 10 d’octubre de 2021, a El Temps.

L’humor no és un ens, sinó una eina, i institucions, col·lectius i particulars de tota mena l’empren per difondre imaginaris que discriminen, o reivindiquen, determinades comunitats. Aquí em teniu, havent d’explicar per què censurar gags masclistes no és equivalent a afusellar la redacció de Charlie Hebdo; que censurar certs discursos dels privilegiats serveix per protegir la llibertat d’expressió dels subalterns.
Ridiculitzar una dona i una menor fantasiejant amb menjar penis a canvi de diners és masclista. Com diu l’humorista Charlie Pee, menjar polles no en té res, de denigrant. Si un home ho considera així és perquè el sexe s’ha fet servir per humiliar les dones. Qualsevol dona que visqui a la Terra sap que si haguéssim
d’identificar algun grup ètnic o social d’hòmens per la seva afició a vexar sexualment dones no en descartaríem cap.
Que els homes ataquin altres homes utilitzant dones és un recurs masclista habitual. Ho veiem en l’ús de les violacions com a arma de guerra, en els insults que l’afició masculina rival dedica a futbolistes (“Shakira és una puta”) i en el segrest/assassinat/violació de la dona de l’heroi per part del dolent de torn a moltes pel·lícules.
No hi ha res més normalitzat socialment que el masclisme i la descàrrega de les frustracions dels homes en els cossos de les dones.

El masclisme és una ideologia d’odi. El masclisme és el que fa que, a Catalunya, al 2019 el Ministeri de l’Interior espanyol registrés dues violacions cada tres dies. Amb tota probabilitat, la xifra és més alta perquè les agressions sexuals es denuncien poc. L’informe Safer Cities for Girls recull que el 78% de joves entre 15 i 25 anys han patit assetjament pels carrers de Barcelona, Madrid i Sevilla. En nou de cada deu dels casos, els testimonis no van fer res per evitar-ho. La violació, l’assetjament i altres formes de violència masclista coarten la llibertat d’expressió i de moviments de les dones, perquè la inseguretat les fa adoptar mesures defensives.
Censurar un gag que banalitza la violència sexual, no és totalitari, perquè totalitària és la societat que permet que aquesta violència sigui endèmica simplement perquè li serveix per controlar la meitat de la població.
Els discursos d’odi es combaten, i això passa per no banalitzar-los. Fer brometes sobre violència sexual és una forma de legitimar-ne l’exercici, i que les dones, sobretot si hem patit assetjament o agressions, ho haguem de veure, és una tortura. Això que diré ara pot ferir moltes sensibilitats, sobretot de senyors, però la llibertat d’expressió no és intrínsecament bona, ni la censura és intrínsecament dolenta. Si ho percebem així és perquè partim d’un pensament occidental que classifica el món en binarismes, en blancs i negres, i ens diu que el blanc és bo i el negre, dolent. Literalment, si pensem en el racisme. El que marca la idoneïtat de la llibertat i la censura és el context. No és el mateix que un jutge segresti la portada de El Jueves que pinta la monarquia com a paràsits que només es reprodueixen, que censurar un gag en què s’ataca una dona per ser dona. El primer s’enfronta a una jerarquia de classe, l’altre reforça una jerarquia de gènere.

Si he fet èmfasi en la violència sexual com a atemptat contra la llibertat d’expressió de les dones és perquè, en els debats sobre llibertat d’expressió, aquesta es confon intencionadament amb el privilegi dels homes blancs -i persones que combreguen amb la subjectivitat masculina blanca- de seguir dient el que volen de tothom, que tothom actuï en funció del que ells diuen i que ningú els critiqui per això.
En una època de reacció autoritària contra els drets de les dones i persones LGTBI, Catalunya Ràdio programa el Dones i dies els diumenges a la mitjanit, i s’ha carregat l’únic programa que tractava específicament qüestions LGTBI, el Ja m’entens. TV3 segueix comptant com a tertulià amb Sergi Sol, un paio que va insultar en antena a la periodista Pilar Carracelas. El programa estrella de la cadena, Crims, ens ha regalat dues temporades de banalització de la violència sexual i quatre capítols on hem pogut saber la talla de sostenidors de la Rosa Peral però pràcticament res d’una comissaria de la Guàrdia Urbana on hi ha hagut pornovenjances, pallisses a manters i morts de detinguts en estranyes circumstàncies, per dir-ho suaument i evitar querelles.
Més enllà de no emetre allò injustificable, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals hauria d’adoptar, per ser una televisió pública que garanteixi la pluralitat d’una societat occidental del segle XXI, mesures que implicarien introduir la perspectiva de gènere a tots els seus programes.

I bé, això seria tot. Si a algú li ha emprenyat el meu to, que es foti. No tinc cap mena de dubte que les dones del futur, si és que mai em llegeixen, em compadiran, de la mateixa manera que jo compadeixo Maria Aurèlia Capmany quan va haver d’escriure el totxo de La dona a Catalunya per ensenyar als coetanis que el masclisme existia, en lloc d’escriure altres coses. Frenar el doll d’imaginació de les dones perquè ens hem d’aturar a recollir el llençol que perdem a cada bugada. Això sí que és censura de la dolenta.


La propera CONCENTRACIÓ CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA serà el 26 de febrer a les 12 del migdia, davant l'ajuntament de Taradell.


TRENQUEM EL SILENCI!!

dimarts, 26 d’octubre de 2021

CONCENTRACIÓ MENSUAL CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

Som Dones Taradell hem acordat convocar, de manera indefinida, una concentració mensual amb els objectius de visibilitzar i denunciar tots els actes de violència masclista i mostrar la nostra solidaritat amb les víctimes. 


Convoquem, l’últim dissabte no festiu de casa mes, a les 12h del migdia, davant de l’Ajuntament, totes les persones que comparteixin la voluntat de mostrar el seu rebuig contra la violència masclista, directa o indirecta, i de promoure la igualtat de gènere. 

Segons el Consell d’Europa, entre el 20% i el 50% de les dones d’Europa són víctimes de violència a mans de la seva parella. El dia que escrivim aquesta nota, a l’Estat espanyol, hi ha hagut 66 feminicidis. 

La nostra resposta a aquesta colpidora situació és el posicionament ferm de denúncia i l’acció. Passem a l’acció, i pretenem que aquestes convocatòries esdevinguin una eina de sensibilització, de creació de sinergies entre tota la ciutadania. Ens proposem anar deslegitimant el sistema de creences que sustenta les agressions masclistes, que es transmet generació a generació, i posar de manifest la necessitat de posar fi a aquesta violència amb mesures de prevenció educatives i socialitzadores. 

Primera convocatòria: Dissabte, 30 d’octubre a les 12h, davant de l’Ajuntament de Taradell.



Us hi esperem, per trencar el silenci. 

dissabte, 27 de juny de 2020

RUTA LITERÀRIA

SOM DONES comparteix un tastet de la Ruta Literària d'enguany. La preparem amb molta il·lusió perque és una oportunitat única: la protagonitza la poetessa més propera, la Rosa Codina. tenim moltes ganes de poder sentir-la i de passejar amb la vostra companyia ben aviat.


dilluns, 15 de juny de 2020

VIOLÈNCIA SEXUAL INFANTIL

L’abús sexual infantil és un tipus de maltractament que ha estat considerat com un dels problemes de salut pública més greus que han d’afrontar els infants i adolescents de les societats desenvolupades com la nostra. Tot i que, aproximadament, un de cada cinc menors en Europa pateix algun tipus d’abús sexual, encara és un tema tabú sobre el que no se’n parla prou.
Tenint en compte que un 60% de les víctimes mai demanarà ajuda, és important destacar que les conseqüències de l’abús sexual infantil solen perdurar al llarg de tota la vida.



D’altra banda, a més de la perdurabilitat en el temps de les conseqüències de l’abús, la no atenció del problema també augmenta el risc de patir nous tipus de victimització durant la edat adulta, tant sexuals com d’altres tipus (maltractament familiar, assetjament, violència de parella, etc.). Font: https://www.fbernadet.org/labus-sexual-infantil-un-problema-que-afecta-a-tota-la-societat/



Trencar el silenci… allò que costa tant de fer quan parlem d’un tema tant complicat com aquest. Però, al mateix temps, allò que és tant necessari de fer per destapar i fer públic quelcom que s’ha mantingut amagat.
Un elevat percentatge dels abusos sexuals infantils es donen dins de l’entorn familiar. I això ens posa la pell de gallina. Però és una realitat que no podem obviar. I, com últimament ha aparegut als mitjans, és més que conegut que en alguns entorns religiosos també s’han donat situacions d’aquest tipus. Font: https://www.elenacrespi.com/trencant-el-silenci/

dissabte, 13 de juny de 2020

RUTA LITERÀRIA

SOM DONES comparteix un Tastet de la Ruta Literària d'enguany. La preparem amb molta il·lusió perquè és una oportunitat única: la protagonitza la poetessa més propera, la ROSA CODINA.
Tenim moltes ganes de poder sentir-la i de passejar amb la vostra companyia ben aviat.


dilluns, 8 de juny de 2020

LA DOBLE BRETXA DE GÈNERE DE LA COVID19

Les dades publicades pel govern català mostren com el nombre de casos confirmats que han donat positiu en la prova diagnòstica de la COVID-19 així com de casos sospitosos (que han presentat símptomes i un diagnòstic professional sanitari els ha classificat com a possible, però sense fer-se cap test) és notablement major en les dones que els homes. Investigadores i expertes expliquen que aquesta bretxa de gènere, a la qual se suma el desigual repartiment dels treballs de la llar, es deu al fet que les activitats de primera línia concentren una presència majoritària de dones.
Les dades en donen fe.



A Catalunya, segons les estimacions de la Cambra de Comerç de Barcelona, unes 715.000 persones treballen a primera línia de la pandèmia. D’aquestes, el 65% són dones. El col·lectiu principal el constitueix el personal sanitari, hospitalari i farmacèutic, que representa al voltant del 28% –unes 200.000 persones– del total. Són uns dels sectors més feminitzats, on un 70% de la plantilla són dones. Destaca l’ocupació en infermeria: a Catalunya, el nombre d’infermeres ascendeix fins a les 45.487 dones, enfront dels 6.432 homes. (https://directa.cat/la-doble-bretxa-de-genere-en-la-covid-19/)


La pandèmia no és igual per a tothom!!!!!

divendres, 5 de juny de 2020

EXPOSICIÓ I RUTA LITERÀRIA

Com us hem anat anunciant, cada grup de Som Dones està preparant diferents temes per tenir-vos informats.

Avui tenim l'exposició, com ja sabeu, en els actes del 8 de març hi havia l'exposició CARMEN AMAYA, malauradament ha estat exposada fins ara però a porta tancada, avui però es tornen a obrir les portes del Centre Cultural Costa i Font i aquesta exposició romandrà exposada durant 15 dies més perquè tingueu l'oportunitat de visitar-la qui encara no hagi pogut fer-ho.



Carmen Amaya (1913-1963) ha estat una de les bailaores més destacades del ball flamenc i una de les grans artistes catalanes del segle XX. Destaca per la seva transgressió amb un ball únic i intemporal. Una artista genial que va revolucionar el flamenc superant els estereotips existents amb la puresa del seu ball i la força expressiva i rítmica dels seus vertiginosos zapateados.

«Carmen Amaya: Essència, Presència i Mite» és una selecció de fotografies personals i familiars, així com de retrats d’estudi, cartells, programes i fotografies de diverses actuacions dipositades al MAE que ens permeten endinsar-nos en els aspectes més íntims de la seva personalitat així com descobrir les claus de la seva genialitat. La mostra ha estat elaborada pel MAE amb la col·laboració de l’Escola d’Ensenyament Secundari i Artístic (EESA-CPD) de l’Institut del Teatre.



SOM DONES comparteix un Tastet de la Ruta Literària d'enguany. La preparem amb molta il·lusió perquè és una oportunitat única: la protagonitza la poetessa més propera, la ROSA CODINA. Tenim moltes ganes de poder sentir-la i de passejar amb la vostra companyia ben aviat


Esperem que ho gaudiu, tan com nosaltres preparant-ho!!

Dilluns més!!!!!..........................

CONCENTRACIÓ CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

Com ja vam dir fa uns mesos, cada últim dissabte de mes fem la concentració contra la violència masclista, a les 12 del migdia i al davant d...