dissabte, 29 de gener de 2022

CONCENTRACIÓ CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

Com ja vam dir fa uns mesos, cada últim dissabte de mes fem la concentració contra la violència masclista, a les 12 del migdia i al davant de l'ajuntament.

Avui 29 de gener, ens hem tornat a concentrar i hem llegit els noms de les 6 dones assassinades aquest mes de gener, només portem 29 dies de l'any 2022 i ja en portem 6 de dones mortes, i també hem llegit alguns fragments d'un article de la Marta Roqueta del 10 d'octubre de l'any passat, en acabr hem fet 1 minut de silenci.


04/01/2022. Dácil, cognoms no coneguts, 62 anys. Guaza (Arona), Santa Cruz de Tenerife.
08/01/2022. Sara Pina Yeregui, 38 anys. Tudela, Navarra.
20/01/2022. Yana Rose, 40 anys. Sotogrande, Cádiz
.
23/01/2022. María Sanz. 76 anys. El Grao de Castellón, Castellón.
25/01/2022. Mónica Marcos Piñeiro, cognoms no coneguts. 50 anys. Fuentes de Cesna, Granada.
25/01/2022. Nom i cognoms no coneguts. 63 anys. Malagón, Ciudad Real.

Són les vícitmes dels 6 feminicidis que s’han produït a l’estat espanyol des de l’inici de 2022. N’hi va haver dues més entre l'última concentració de desembre i l’1 de gener.
Les recordem, les visibilitzem. Denunciem, condemnem i estem determinades a combatre totes les formes de violència vers les dones.

Recollim fragments d’un artícle de Marta Roqueta, «Brico Heroes: la llibertat d’expressió com a arma», del 10 d’octubre de 2021, a El Temps.

L’humor no és un ens, sinó una eina, i institucions, col·lectius i particulars de tota mena l’empren per difondre imaginaris que discriminen, o reivindiquen, determinades comunitats. Aquí em teniu, havent d’explicar per què censurar gags masclistes no és equivalent a afusellar la redacció de Charlie Hebdo; que censurar certs discursos dels privilegiats serveix per protegir la llibertat d’expressió dels subalterns.
Ridiculitzar una dona i una menor fantasiejant amb menjar penis a canvi de diners és masclista. Com diu l’humorista Charlie Pee, menjar polles no en té res, de denigrant. Si un home ho considera així és perquè el sexe s’ha fet servir per humiliar les dones. Qualsevol dona que visqui a la Terra sap que si haguéssim
d’identificar algun grup ètnic o social d’hòmens per la seva afició a vexar sexualment dones no en descartaríem cap.
Que els homes ataquin altres homes utilitzant dones és un recurs masclista habitual. Ho veiem en l’ús de les violacions com a arma de guerra, en els insults que l’afició masculina rival dedica a futbolistes (“Shakira és una puta”) i en el segrest/assassinat/violació de la dona de l’heroi per part del dolent de torn a moltes pel·lícules.
No hi ha res més normalitzat socialment que el masclisme i la descàrrega de les frustracions dels homes en els cossos de les dones.

El masclisme és una ideologia d’odi. El masclisme és el que fa que, a Catalunya, al 2019 el Ministeri de l’Interior espanyol registrés dues violacions cada tres dies. Amb tota probabilitat, la xifra és més alta perquè les agressions sexuals es denuncien poc. L’informe Safer Cities for Girls recull que el 78% de joves entre 15 i 25 anys han patit assetjament pels carrers de Barcelona, Madrid i Sevilla. En nou de cada deu dels casos, els testimonis no van fer res per evitar-ho. La violació, l’assetjament i altres formes de violència masclista coarten la llibertat d’expressió i de moviments de les dones, perquè la inseguretat les fa adoptar mesures defensives.
Censurar un gag que banalitza la violència sexual, no és totalitari, perquè totalitària és la societat que permet que aquesta violència sigui endèmica simplement perquè li serveix per controlar la meitat de la població.
Els discursos d’odi es combaten, i això passa per no banalitzar-los. Fer brometes sobre violència sexual és una forma de legitimar-ne l’exercici, i que les dones, sobretot si hem patit assetjament o agressions, ho haguem de veure, és una tortura. Això que diré ara pot ferir moltes sensibilitats, sobretot de senyors, però la llibertat d’expressió no és intrínsecament bona, ni la censura és intrínsecament dolenta. Si ho percebem així és perquè partim d’un pensament occidental que classifica el món en binarismes, en blancs i negres, i ens diu que el blanc és bo i el negre, dolent. Literalment, si pensem en el racisme. El que marca la idoneïtat de la llibertat i la censura és el context. No és el mateix que un jutge segresti la portada de El Jueves que pinta la monarquia com a paràsits que només es reprodueixen, que censurar un gag en què s’ataca una dona per ser dona. El primer s’enfronta a una jerarquia de classe, l’altre reforça una jerarquia de gènere.

Si he fet èmfasi en la violència sexual com a atemptat contra la llibertat d’expressió de les dones és perquè, en els debats sobre llibertat d’expressió, aquesta es confon intencionadament amb el privilegi dels homes blancs -i persones que combreguen amb la subjectivitat masculina blanca- de seguir dient el que volen de tothom, que tothom actuï en funció del que ells diuen i que ningú els critiqui per això.
En una època de reacció autoritària contra els drets de les dones i persones LGTBI, Catalunya Ràdio programa el Dones i dies els diumenges a la mitjanit, i s’ha carregat l’únic programa que tractava específicament qüestions LGTBI, el Ja m’entens. TV3 segueix comptant com a tertulià amb Sergi Sol, un paio que va insultar en antena a la periodista Pilar Carracelas. El programa estrella de la cadena, Crims, ens ha regalat dues temporades de banalització de la violència sexual i quatre capítols on hem pogut saber la talla de sostenidors de la Rosa Peral però pràcticament res d’una comissaria de la Guàrdia Urbana on hi ha hagut pornovenjances, pallisses a manters i morts de detinguts en estranyes circumstàncies, per dir-ho suaument i evitar querelles.
Més enllà de no emetre allò injustificable, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals hauria d’adoptar, per ser una televisió pública que garanteixi la pluralitat d’una societat occidental del segle XXI, mesures que implicarien introduir la perspectiva de gènere a tots els seus programes.

I bé, això seria tot. Si a algú li ha emprenyat el meu to, que es foti. No tinc cap mena de dubte que les dones del futur, si és que mai em llegeixen, em compadiran, de la mateixa manera que jo compadeixo Maria Aurèlia Capmany quan va haver d’escriure el totxo de La dona a Catalunya per ensenyar als coetanis que el masclisme existia, en lloc d’escriure altres coses. Frenar el doll d’imaginació de les dones perquè ens hem d’aturar a recollir el llençol que perdem a cada bugada. Això sí que és censura de la dolenta.


La propera CONCENTRACIÓ CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA serà el 26 de febrer a les 12 del migdia, davant l'ajuntament de Taradell.


TRENQUEM EL SILENCI!!

LES TREBALLADORES DEL TÈXTIL A TARADELL

A principis d'aquest any, i en la reunió que periòdicament tenim amb la regidora d'Igualtat de l'ajuntament de Taradell, la Núr...