
Al 1937 va viatjar a Madrid com a voluntària per ajudar a mares i nens durant la guerra civil espanyola. Desprès de la caiguda de la república, els exiliats es van haver de refugiar als camps francesos, en els que molts d’ells van morir per desnutrició, malalties i qualsevol altre tipus de misèria. Per tot això qualsevol dona embarassada estava condemnada a perdre al seu fill o, morir ella en el part. Per això l’Elizabeth va decidir convertir un palauet abandonat a Elna (molt aprop dels camps de refugiats) en una casa de maternitat.
Al principi es mantenia la maternitat gràcies a donacions voluntàries que arribaven d’Europa, però desprès del començament de la II Guerra Mundial, els fons van minvar y varen començar a arribar refugiats de França i de la resta d’Europa. Principalment eren dones jueves que fugien de l’ocupació nazi. Per això, la maternitat es va veure obligada a associar la maternitat amb la Creu Roja, i sotmetre’s a la política d’aquesta sobre neutralitat. Això li impedia a la maternitat acollir refugiats politics, sobretot jueus, per tot això es va decidir falsejar d’identitat de bona part d’ells amb la finalitat d’esquivar aquestes lleis. Foren molt fustigats per la Gestapo, que fins i tot la va detenir una vegada.
Van salvar aproximadament a 400 nens espanyols i 200 jueus procedents d’Europa.
1 comentari:
Aquestes son les histories que mai voldríem que es repetissin, peró a la vegada, son realitats crues protagonitzades per persones amb una qualitat humana, generositat i valor incalculables.
La valentía d'aquesta dona, es admirable.
I que m'en dieu de la crueltat extrema de les guerres?.
Per meditari profundament....
Publica un comentari a l'entrada