IRENA SENDLER. La mare dels nens de l’holocaust

Irena Sendler era una heroïna desconeguda fora de Polònia i molt poc reconeguda al seu país per alguns historiadors, ja que durant els anys de règim comunista havien esborrat la seva gesta dels llibres oficials d’història, i ella mai va explicar a ningú res de la seva vida durant aquests anys.
L’any 1999, la seva història es va començar a conèixer, gràcies a un grup d’alumnes d’un Institut de Kansas i al seu treball de final de curs sobre els “herois” de l’holocaust.
En la seva investigació varen aconseguir molt poques referències sobre Irena, només hi havia una dada sorprenent: havia salvat la vida de 2500 nens.
Quan Alemanya va envair el seu país al 1939, Irena era infermera al Departament de Benestar Social de Varsòvia, i era qui gestionava els menjadors comunitaris de la ciutat.
Al 1942 els nazis van fer el “gheto” de Varsòvia. Irena horroritzada per les condicions en què s’hi vivia es va unir al Consell per Ajuda als Jueus.
Va aconseguir identificacions de l’oficina sanitària, que una de les feines era la lluita contra les malalties contagioses. Com que els alemanys tenien por d’una possible epidèmia de tifus, deixaven que els polonesos controlessin el recinte.
Molt aviat es va posar en contacte amb les famílies i els va oferir de portar als seus fills fora del “gueto”… però no els podia donar garanties d’èxit.
Tenia que convèncer als pares que els donés els seus fills sense poder garantir res.
Alguns cops quan Irena o alguna de les seves noies anaven altre cop a visitar una família que no estava segura de entregar-los els fills per intentar convenç-se’ls, es trobaven que se’ls havien emportat a tots al camp d’extermini.

Va començar a treure’ls amb ambulància com a víctimes de tifus, però molt aviat va fer servir tot el que podia per amagar-los i treure’ls d’allà. Va aconseguir reclutar una persona de cada un dels deu centres del Departament de Benestar Social. Amb la seva ajuda va fer centenars de documents falsos amb firmes falsificades donant una identitat temporal als nens jueus.

Però no en tenia prou en mantenir aquests nens en vida, volia que algun dia poguessin recuperar com a mínim el seu veritable nom, la seva identitat, les seves històries personals, les seves famílies… amb aquest anhel va fer un arxiu on hi registrava els noms dels nens i les seves noves identitats, apuntava les dades en petits fragments de paper i els guardava dins de pots de conserva que desprès enterrava al jardí del seu veí. Allà va guardar sense que ningú mai ho sospités, el passat de 2500 nens... fins que els nazis van marxar. Però un dia els nazis van saber de les seves activitats... el 20 d’octubre de 1943, Irena Sendler va ser detinguda per les Gestapo i portada a la presó de Pawiak on va ser brutalment torturada.
Irena era l’única que sabia els noms i les adreces de les famílies que tenien als nens jueus; va suportar la tortura i no va dir mai ni qui eren els seus col•laboradors ni on eren els nens.
Li van trencar els peus i les cames a més d’altres maltractes físics. Però mai ningú no va aconseguir trencar la seva voluntat. Va ser condemnada a mort. Una sentència que no es va arribar a complir, perquè camí del lloc de l’execució el soldat que la portava la va deixar escapar. La resistència havia subornat al soldat perquè no volia que Irena
morís amb el secret de la localització dels nens.

Anys més tard, la seva historia va aparèixer en un diari acompanyada de fotos seves de l’època, varies persones la varen conèixer i la trucaven per a dir-li:
“Recordo la teva cara …soc uns d’aquest nens, et dec la meva vida, el meu futur i et vull veure...”

Avui és una dama de 98 anys que viu en un geriàtric del centre de Varsòvia, en una habitació on no hi falten mai ni rams de flors ni postals d’agraïment de tot el món.
Irena Sendler porta anys encadenada a una cadira de rodes, per culpa de les lesions que li van deixar les tortures de la Gestapo.
Ella no es considera cap heroïna:
"Podia haver fet més, i aquest plany em seguirà fins al dia de la meva mort."

“No es planten granes de menjar. Es planten granes de bondats.

Feu un cercle de bondats i aquestes us envoltaran i us faran creixer més i més”. Irena Sendler